Novembre 2007: Le Tarn i Ariege

Després d'un llarg parèntesi sense fer ruta amb l'autocaravana, ens venia molt de gust fer aquesta escapadeta. Quan ens vam començar a plantejar la sortida, teníem clar que seria a França i com en d'altres ocasions, la guia Rutas por el Sur de Francia de El Pais-Aguilar i algunes webs amb informació en castellà ens van ajudar a decidir: el departament de Le Tarn centraria el viatge.

31 d'octubre,
Vam sortir de Sabadell, com quasi sempre, més tard del previst, però com que estàvem de vacances, no hi havia pressa. Abans de creuar la frontera vam parar a omplir de benzina i vam aprofitar per sopar. La primera intenció era anar a dormir a Carcassone, però al sortir tard i com que feia molt d’aire vam decidir parar a Port-Leucate.

1 de novembre,
La nit va ser força ventada i l’endemà ens vam llevar amb una desagradable sorpresa: l’aire ens havia arrencat l’antena i només estava subjecta a l’auto pel cable !!. Per evitar mals majors i poder seguir el viatge, vam decidir “cortar por lo sano”; vam tallar el cable i vam tapar el forat per evitar que entrés aigua. Després d’esmorzar vam prosseguir el viatge i vam anar cap a la Gouffre Geant de Cabrespine, una gran sima de 220 metres de profunditat que es pot contemplar des de les balcons du diable.
Quan vam sortir de la visita encara era aviar per dinar i vam decidir anar cap al nostre següent destí. En comptes de desfer el camí per tornar a la carretera principal, ens vam atrevir a creuar els contraforts de la Montagne Noire.. Durant el primer tros, la carretera era força estreta, i fins i tot en algun moment vam pensar que l’autocaravana potser no passaria quan creuàvem els pobles. El viatge va ser lent però vam quedar meravellats de la varietat de colors ens oferia la tardor en aquells boscos de castanyers: grocs, verds, marrons, vermells...
Vam arribar a Castres a l’hora de dinar. Ho vam fer i vam posposar la visita a la ciutat per després. Abans d’iniciar una escapada procurem tenir una mica d’informació: algun mapa, visites, llocs de pernocta...; portem la “nostra pròpia guia”. I sort en vam tenir; a França l’1 de novembre és festiu i tot estava tancat, fins i tot l’oficina de Turisme. Ens vam haver de conformar amb passejar per Castres seguint l’itinerari històric que havíem imprès per internet.
De camí cap a Albi vam desviar-nos del camí per anar a Lautrec. Mentre passejàvem tranquil·lament per aquesta ciutat medieval fins arribar al molí, vam aprofitar per berenar.
El dia ja començava a decaure i els últims raigs de sol ens van acompanyar fins a Albi. Després d'algunes voltes vam trobar l'àrea de serveis per autocaravanes, però no vam aconseguir veure la zona de pernocta ni tampoc cap autocaravana que estigués preparada per fer-ho. Així que vam fer un canvi en l'ordre de visites i vam fer els 25 km que ens separaven de Cordes-sur-Ciel. Vam arribar negra nit i vam anar cap a un aparcament on hi havia una altra autocaravana. Mentre preparava el sopar, el Jose va anar a inspeccionar el terreny i va trobar l'àrea una miqueta més avall d'on estàvem aparcats.

2 de novembre,
L'endemà es va llevar força gris i amb una boira espessa. Per sort no plovia i després d'esmorzar, vam començar a pujar pels carrers costeruts de Cordes. Durant el nostre ascens vam travessar algunes portes fortificades, vam observar les cases medievals amb entramats de fusta i vam contemplar els magnífics palaus gòtics. La baixada va ser més lleugera i després de comprar algun formatge, vam anar cap a l'auto per dirigir-nos cap a Albi.
Amb la llum del dia tot es veu més fàcil i no vam tenir cap problema per trobar l'aparcament d'autocaravanes, just a sota de la catedral. L'espai reservat per les autos estava ple, però a l'arribar a l'hora de dinar, no vam tenir cap problema per estacionar a la zona de cotxes. Després de dinar, vam començar la visita. Vam pujar cap a la Cathedrale de Sainte-Cécile; si el seu aspecte exterior és imponent i sobri, l'interior sorprèn per la seva amplitud i infinitat de colors que decoren l'espaiosa nau. Just al costat de la catedral hi ha el Palais de Berbie, on es troba el Musée Toulouse-Lautrec i l'oficina de turisme, punt de partida dels circuits que permeten descobrir la ciutat: vam passejar per la vorera del riu Tarn i pels carrers del Vieil Alby, tot menjant un crep.
Abans de deixar Albi, vam anar cap a l'àrea de serveis per buidar aigües però no ens va ser possible agafar-ne de neta.
Per sopar i dormir ens vam dirigir al nostre següent destí, Gaillac, on hi ha una àrea de serveis.

3 de novembre,
L'ambient fred i gris no ens volia deixar, i abans de començar la visita a Gaillac vam comprovar que no hi havia perill que entrés aigua pel forat de l'antena. Durant la nostra passejada pels carrers de Gaillac, una pluja fineta ens va acompanyar ; el poble, molt unit a les vinyes i el vi, es troba situat en un meandre del riu Tarn i penjant sobre el riu hi ha l'Abadia de Saint Michel, on es pot visitar el seu museu i la casa del vi.
La carretera entre Gaillac i Lisle-sur-Tarn transcorre entre uns plataners majestuosos i just a l'entrada de Lisle es troba la zona d'esbarjo de Bellevue: un parc amb zona de pícnic, llac, parc infantil i àrea de serveis per autocaravanes. Vam buidar i agafar aigua i mentre ho fèiem vaig aprofitar per anar preparant el dinar.
Vam aparcar l'autocaravana al costat de les taules de pícnic, i tot i que el temps no ens va permetre gaudir del lloc, mentre dinàvem vèiem el fantàstic espectacle de la tardor. A l'aparcament del poble vam coincidir amb una autocaravana coneguda, en Josep de Sant Quirze i després de comentar la sortida i desitjar-nos bon viatge, vam començar el passeig. Lisle-sur-Tarn és un poble medieval que destaca per la seva plaça porxada i l'església de Notre-Dame de la Jonquière; pels seus carrers es poden veure cases d'entramat i “pountets” que travessen els carrers a l'alçada del primer pis.
Seguint el fulletó que vam agafat a l'oficina de turisme de Gaillac, vam anar a Salvagnac, gens descatable segons el nostre criteri. Així que vam agafar carretera i manta cap a Puycelsi, enfilat sobre una roca i dominant el bosc de Grésigne i la vall de la Vère. Vam vorejar els seus 800 metres de muralla i passejar pels carrers de velles cases d'entramat.
Tot i que no era tard, quan vam deixar Puycelsi es començava a fer de nit. Vam decidir visitar un darrer poble, així que ens vam dirigir cap a Castelnau-de-Montmiral, poble medieval situat també sobre una roca. Vam aparcar l'autocaravana al mirador i vam dirigir-nos cap a la plaça porxada; allà ens vam deixar temptar per unes pastes boníssimes per berenar. Quan vam tornar a l'auto, ja era negra nit i sort en van tenir de la llanterna que portàvem per il·luminar-nos el camí. Vam pensar que el lloc quedava massa solitari i vam decidir baixar a Gaillac a passar la segona nit.

4 de novembre,
Abans de deixar definitivament el departament del Tarn ens vam acostar un altre cop al poblet de Lisle-sur-Tarn, per veure el mercat a la seva plaça porxada i vam aprofitar per comprar pans i coca ben bons. Ens vam adonar que un pneumàtic estava força baix i vam acabar d'inflar-lo a una benzinera propera. Possiblement estaria punxat, però vam anar controlant-lo durant la resta de viatge i vam arribar a Sabadell sense més problema.
Vam agafar camí cap a Tolousse i després direcció Foix. Una mica abans d'arribar-hi vam desviar-nos per anar a Le Mas-d'Azil, i tot i no haver massa quilometres, la carretera es va fer eterna. Un cop al poble, estàvem atents a tots els cartells buscant la gruta i per sorpresa, ens hi vam trobar a dins !!!. La carretera transcorre paral·lela al riu que va formar la gruta: espectacular.
No era massa tard, però vam decidir prendre'ns la tarda amb tranquil·litat; vam dirigir-nos a l'àrea de Vicdessos i aprofitant que hi ha connexió de llum, vam veure la tele una estoneta. Després, a sopar i a dormir per recuperar energia per l'últim dia de vacances.

5 de novembre,
El matí es va llevar força tapadot i això feia que la sensació de fred a l'exterior fos acusada; dins de l'auto estàvem força calentons.
Sovint a les nostres escapades hi ha llocs “de pas” i molts cops són pobles que mereixen una visita. Aquest és el cas de Ax-les-thermes. Així que els primers freds ens van convidar a passejar a passejar pels carrers fumejants d'aquest poble termal. Vam aparcar l'auto al costat del riu i des d'allà vam fer una excursioneta seguint les fonts calentes i vam acabar amb els peus en remull a les bains dus ladres. A mida que avançava el matí, el dia s'anava aixecant i els núvols de primera hora van deixar pas a un sol esplèndit. Vam pensar d'aprofitar aquell bon temps i pujar a Puymorens per veure i tocar neu, però no vam tenir en compte que a França les benzineres tanquen al migdia i anàvem justos per pujar al port de muntanya, així que finalment vam anar pel túnel (opció cara i gens bonica). Vam creuar la frontera i vam parar a dinar a Puigcerdà.
A mitja tarda vam arribar a casa sense cap més contratemps i amb piles carregades per afrontar una setmaneta de treball una mica més curta.

Vacances 2007: Normandia i París (2a.setmana: 29 de juliol-4 d'agost)

Diumenge, 29 de juliol
Allò nostre era mala sort, ens calia un bon dia per passejar pel palau i els jardins de Versailles i el matí no es podia presentar pitjor: feia fred i uns núvols grisos amenaçaven amb descarregar. Així que ens vam posar les jaquetes, els canguritos i vam agafar els paraigües. Poc després de les 9 del matí ja estàvem fent cua per les entrades: vam agafar el passeport (25 eur) que ens permetia visitar la capella, les dependències del rei i la reina, els apartaments del Dofí i les filles de Lluis XV, el gran Trianon, el Domaine de Marie-Antoinette, a més de passejar pels jardins i veure l'espectacle de les fonts. Així que teníem molta feina i de seguida ja visitàvem la capella amb les nostres audio-guies. La visita a les primeres estances la vam poder fer tranquil·lament, però a mida que avançava el matí, els grups i els particulars vam inundar les sales. En alguns moments es feia difícil gaudir de les dependències i en d'altres ocasions, aprofitàvem les explicacions dels guies. L'Anna i la Maria s'ho van passar pipa amb tant de luxe, imaginant a totes aquelles princeses i reines que penjaven als quadres de les parets amb vestits elegantíssims.
Quan vam sortir plovia a bots i barrals, així que tapats amb els paraigües i els cangurs vam agafar el carrilet que ens portaria a les possessions de Maria Antonieta: el petit Trianon (pavelló de caça) i els seus extensos jardins van ser regal de noces de Lluis XVI i la reina va fer construir al voltant del llac diverses casetes a imitació a les granges del Pais de Caux (Alta Normandia). La pluja era intermitent, però això no va deslluir la visita ni ens va fer desistir fotografies.
Havíem preparat entrepans i portàvem galetes per aprofitar al màxim la visita, i mentre passejàvem per l'Aldea de la Reina, les noies van començar a menjar. Quan vam sortir del Domaine, vam agafar novament el carrilet per anar al Grand Trianon i un cop allà vam començar a treure capes: feia un sol radiant.
Vam passejar pels jardins mirant les fonts i fent temps mentre esperàvem que arribés l'hora de les Grandes Eaux Musicales de Versailles. Al final la pluja i el vent van deslluir una mica l'espectacle de les fonts, i a les 6 de la tarda, després de la visita els apartaments de les filles de Lluis XV, vam sortir del Chateau de Versailles.
Creuant la plaça vam arribar a “caseta” i vam prendre un got de llet amb cola-cao ben calentó que ens va recuperar del dia tant passat per aigua. Darrera nostre hi havia aparcada una autocaravana catalana i vam compartir una estoneta comentant les nostres vacances.
L'endemà havíem de passar-lo al Parc Asterix, així que vam posar rumb a la nostra següent parada. Aquest cop el nostre “GPS” va fallar, més per desconeixement d'on havíem d'anar que per orientació. Però vam arribar a lloc. Vam accedir als aparcaments del parc, però com ja sabíem, no estava permès pernoctar. Vam seguir a una altra autocaravana fins a Plailly (autopista A1 sortida 7), on vam passar la nit amb més autos franceses i italianes.

Dilluns, 30 de juliol
Vam ser els últims de marxar de Plailly; vam desfer el camí fins arribar a l'autopista i ens hi vam incorporar en direcció Lille. La següent sortida té accés directe al Parc Asterix i en poc més de 10 minuts ja erem al pàrquing (6 eur.). Vam carregar les motxilles amb aigua i menjar i vam anar cap a l'entrada (35eur/adult i 25eur/nens). Vam accedir al parc pel carrer de les botigues i vam decidir deixar les compres per la sortida. Tota la família vam pujar al Carrousel de César i després vam anar a fer cua per Les Espions (els espies), un trenet elevat. L'Anna i el Jose, una mica més decidits, es van animar a pujar a les atraccions d'aigua i algunes muntanyes russes: Le Grand Splatch, el Menhir Express i la Trace du Hourra. Les cues per pujar-hi eren de més de mitja hora i amb la Maria vam anar a trobar atraccions més per nosaltres: l'Epidemais Criosières (passeig el vaixell pel poblat) i les Petits Chars Tamponneurs (autos de xoc). Vam entrar al poblat i allà vam poder veure i fotografiar els personatges d'Asterix: l'Obelix, en Panoramix, la Farbalà, en Abraracurcix... Durant una estona vam gaudir de representacions al carrer i després vam anar al Théâtre du Barde per veure l'espectacle, que tot i ser en francès, vam entendre i vam riure força.
A la tarda vam seguir pujant a atraccions: carrussels, tobogans d'aigua, cadires voladores, recorreguts amb barca, cassoles que giren...; l'Anna s'ho va passar pipa pujant a noves atraccions i la Maria es va començar a atrevir. També vam anar a veure l'espectacle dels dofins i per passar-nos una mica la calor ens vam menjar un gelat.
Per acabar el nostre dia al parc vam córrer per fer-nos la foto amb l'Asterix i l'Obelix, però només vam trobar l'Obelix; però tant és, haurem de tornar per fer-nos la “foto familiar”.
I de camí a la sortida, la paradeta que havíem promès a l'entrada: ens vam emportar un record, una motxilla i una bossa que ens serviran per l'escola.
No vam marxar molt tard, havíem de creuar París per anar al càmping Bois de Boulogne. Sense GPS, sense el mapa de l’Ile-de-Paris..., com ens en vam sortir ?? Doncs força ben parats: vam agafar totes les rondes i perifèriques correctament i de seguida vam trobar la indicació del càmping. L’entrada al càmping es va fer llarga (hi havia força gent), però amb una dutxa i un bon soparet ens vam refer del dia esgotador i emocionant.

Dimarts, 31 de juliol
Començava la nostra visita a París. Cap a les 10 del matí vam agafar l’autobús que ens havia de deixar a la Porte Maillot i des d’allà vam caminar fins a l’Arc de Triomphe. Portàvem un mapa de la ciutat i ens va semblar que des d’allà podíem anar a peu fins a la Tour Eiffel i un quart d’hora més tard ja hi érem. Vam veure que hi havia unes cues per pujar a peu i unes altre per pujar amb ascensor i jo que pateixo amb les alçades, vaig preferir pujar a peu que passar una mala estona dins d’aquella caixa. Mentre esperàvem el nostre torn per pujar, les nenes i jo ens vam escapar al Jardin du Champ de Mars per poder fer una foto de la Tour amb una mica de perspectiva. Vam pujar fins el primer pis d’aquella construcció de ferro i des d’adalt vam poder veure la silueta d’alguns edificis característics de la ciutat. El Jose es va atrevir a pujar al segon pis, però a mi ja em va semblar que era prou amunt i em vaig quedar contemplant la vista.
Ens vam adonar que força llocs que volíem visitar estaven al voltant del Sena i que podia estar bé aprofitar les parades del Batobus pels nostres desplaçaments. Així que vam baixar al riu i a la parada de la Tour Eiffel vam agafar el Batobus; la següent havia de ser Notre-Dame. Ja teníem gana i aprofitant que hi havia una oficina de turisme, vam preguntar on podíem trobar un McDonalds: no volíem perdre temps i tampoc volíem complicar-nos massa el dinar amb les nenes. La noia ens va indicar que al barri llatí en trobaríem un; perfecte, vam aprofitar per passejar-hi mentre el buscàvem i després, quan tornàvem a Notre-Dame.
No vam pujar a Notre-Dame (ens queda pendent), la cua era de més de dues hores i vam decidir només entrar-hi i signar al llibre de visites (la Maria hi va fer fins i tot un dibuix). Mentre anàvem cap a l’Hotel de Ville per tornar a agafar el Batobus, ens va sorprendre la platja de sorra amb gandules i para-sols que hi havia a la vorera del Sena. Allà es barrejàvem turistes encuriosits i famílies carregades amb tovalloles, pales i galledes preparades per gaudir d’un dia de platja. La següent parada va ser la plaça de la Concòrdia i des d’allà passejant pels carrers de l’Opéra, vam arribar a la selecta plaça de la Vendôme. Vam creuar la Rue de Rivoli i vam accedir al Jardin des Tuileries on les nenes van jugar una estoneta al parc infantil mentre els pares descansàvem una miqueta. Amb les piles una mica carregades vam dirigir-nos cap al Louvre, per xafardejar i tornar a agafar el Batobus per fer una darrera volta pel Sena.
Per tornar cap al càmping, primer vam agafar el metro que ens deixava a la Porte Maillot on vam agafar el bus. Havia estat un dia esgotador, així que després d’una dutxa i el sopar, vam anar a reposar energia pel nostre segon dia a París.

Dimecres, 1 d’agost
Ens vam llevar i esmorzar, i com el dia anterior, a les 10 ja agafàvem l’autobús. Quan vam ser a la Porte Maillot vam anar a agafar el metro cap a Montmartre. Vam baixar a la parada d’Anvers i vam enfilar el carrer que portava als peus de la basílica del Sacre-Coeur. A la plaça vam fer-nos fotos i vam prometre a les nenes que quan baixéssim, jugarien una estona al parc infantil. Vam pujar les escales i vam visitar la basílica. Quan vam sortir, vam passejar pels carrers de Montmartre i vam anar place du Tertre molt concorreguda per turistes i artistes. Vam baixar per un carrer de dubtosa reputació i després de passar una estoneta a la plaça i comprar uns entrepans per dinar, vam dirigir-nos cap a la estació de metro de Abesses (modernista). Per acabar la nostra visita al barri bohemi, vam agafar el boulevard de Clichy per arribar al Moulin Rouge.
La tarda l'havíem de dedicar al Louvre, així que vam agafar el metro fins a la parada del museu. Per accedir, no cal sortir al carrer, a través d'unes galeries comercials subterrànies s'arriba a la punta de la piràmide invertida i des d'allà es pot entrar al hall de venda d'entrades(hall Napoleon) i al guarda-roba (gratuït). Amb l'entrada a la ma i el fulletó informatiu, ja podíem accedir a una de les tres ales de visita. No som experts en art, així que ens vam deixar aconsellar per les guies de viatge que portàvem i vam recórrer el museu buscant aquelles obres més significatives. Com a més destacables mencionarem algunes escultures i pintures: Venus de Milo, Victoria de Samotràcia, La Gioconda (imprescindible), La balsa de la medusa... També vàrem fer un breu recorregut pels apartaments de Napoleó III.
Després de més de dues hores caminant pel museu, els peus ens bullien, així que vam posar els peus en remull a les fonts de la plaça de Louvre.
La tarda a París era sufocant i després de refrescar-nos una mica vam emprendre de nou la ruta. Vam accedir al Jardin des Tuileries travessant l'Arc de Triomphe du Carroussel, i vam arribar, com el dia anterior, a la place de la Concòrdia. Des d'allà la vista dels Champs-Elyses i l'Arc de Triomf és impressionant. Vam pujar per l'ombra del passeig fins arribar a la parada de metro de Champs Elyses-Clemenceau on mirant a la nostra esquerra hi havia una vista magnífica de l'Hotel des Invalides; allà vam donar per finalitzada la nostra visita a París. Vam agafar el metro cap a la Porte Maillot i allà, l'autobús cap al càmping.
Vam fer-nos una dutxeta i després de sopar a la parcel·la vam fer una sobretaula familiar: els grans descansàvem una mica mentre les nenes ens feien una actuació musical (encara els quedava una mica de corda).

Dijous, 2 d'agost
Tot i que inicialment la nostra idea era passar tres dies a París, vam pensar que ja havíem visitat el que teníem previst. Així que aprofitant la possibilitat que ens oferia el càmping de modificar la nostra reserva, vam demanar de marxar un dia abans; el dijous al matí teníem la nova factura i l'abonament del dia que no passàvem al càmping. El dijous va ser un dia de transició i com passa aquests dies, tocava fer quilòmetres, mirar alguna pel·lícula i escoltar molta música.
Vam fer el camí de baixada xino-xano i a l'hora de sopar vam trucar als Mateu-Soley per comentar-los que ja érem a prop de Carcassonne. Va quedar de trucar-nos l'endemà al matí i trobar-nos per passar el darrer dia de vacances junts. Després de més de 700 quilòmetres, les nenes ja dormien i els pares ja ens mereixien un descans; encara que vam passar al dia asseguts, tantes hores de viatge ens havien deixat esgotats. La nostra pernocta va ser a l'àrea de la cité.


Divendres, 3 d'agost
Després de quasi dues setmanes de ruta i amb un on grapat de quilòmetres recorreguts, el darrer dia de viatge havia de ser tranquilet. Els Mateu-Soley havien llogat una caseta prop de Carcassonne i vam trobar-nos amb ells; vam dirigir-nos cap a la zona del Llac de Cavayère i allà tant grans com petits vam remullar-nos. Després del matí de “platja”, vam agafar la taula i les cadires i sota una ombra vam dinar. Quan vam acabar del nostre pic-nic, els petits van córrer una estona pel parc mentre els grans fèiem la sobretaula.
A mitja tarda vam recollir i vam dirigir-nos cap a Trèbes. Vam anar cap el Canal du Midi i vam descobrir un bon lloc per pernoctar amb l'auto. Els menuts van aprofitar per berenar, ja havien cremat el dinar feia estona, i mentre ho feien vam passejar per la vora del canal fins arribar a una de les seves escluses.
Ja cap el vespre, vam agafar una carretereta per arribar al poblet on els amics havien passat la setmana. La carretera de doble sentit però amb espai per un sol vehicle, no era molt més ample que els carrers del poble, així que vam deixar l'auto a l'entrada. Vam veure la fabulosa casa que havien llogat i vam sopar a la fresca del pati. Una mica més tard, vam acomiadar-nos dels nostres amics i vam marxar cap a Carcassonne per passar la nostra última nit de les vacances. Aquest cop, la pernocta va ser al pàrquing-esplanada de l'entrada de Carcassonne.


Dissabte, 4 d'agost
El viatge estava arribant a la seva fi, vam deixar Carcassone posant rumb cap a la frontera. Abans però, vam parar al súper a Trèbes per comprar algun producte francès i vam aprofitar per posar-nos guapos i esmorzar. Aquell cap de setmana era d'inici de vacances a França i vam trobar força trànsit per arribar a la costa, els cartells que anàvem trobant ens indicaven de les hores de caravana fins a la frontera; un curt recorregut que es va fer etern !!. A mitja tarda vam arribar a Pineda, on vam descarregar molta roba bruta, un grapadet de neta, menjar, souvenirs i sobretot, un munt de vivències i records que hem intentat resumir en aquest relat.

Vacances 2007: Normandia i Paris (1a.setmana: 21-28 de juliol)

Dissabte, 21 de juliol
Tot i tenir l'opció de començar el viatge el divendres després de treballar, vam decidir retardar la sortida un dia i marxar amb calma i tranquil·litat el dissabte. Una hora més tard de la que teníem prevista per sortir, tots érem a l'autocaravana, amb el menjar, la roba, les guies, els mapes i tot el que ens calia que passar uns dies de vacances.
Aquest any hem anat sobre segur i hem triat un lloc fàcil pels autocaravanistes, Normandia (tota França és agradable per viatjar amb autocaravana) i per proximitat hem aprofitat per visitar París.
El camí més curt és per Puigcerdà però vam descartar aquesta ruta pel Tour de França que passava pels Pirineus just aquell cap de setmana. Vam iniciar el camí cap a la Jonquera i després d'un parell de parades (cafè i benzina) vam creuar la frontera. La idea era fer nit passat Touluse i vam arribar a Cahors una mica abans de les 12. A aquelles hores l'àrea d'autocaravanes (de 3 places però n'hi havia 6) ja era plena i vam dormir a l'aparcament del Carrefour acompanyats de 3 autocaravanes més.

Diumenge, 22 de juliol

El dia va començar a les 8, teníem intenció d'anar a dormir al Mont Saint-Michel i encara ens quedava un bon tros. El viatge va transcórrer entre autopista i carretera. Hem pogut comprovar que a França les autopistes són gratuites mentre no hi ha una carretera principal paral·lela i que normalment la benzina és una mica més cara a les àrees de servei de l'autopista (a França la benzina és cara a tot arreu !!!).
Vam parar a dinar a Lussac les Chateaux, una mica abans de Poitiers. El poble té una àrea d'autocaravanes i vam aprofitar per buidar les aigües; l'experiència (poca) ens ha ensenyat que s'ha d'aprofitar per aprovisionar i buidar quan es té l'oportunitat.
Vam seguir camí i després d'alguna pel·lícula i molta música, vam arribar al Mont Saint-Michel. Ja eren les 9 del vespre però encara era força clar, així que després d'estacionar l'autocaravana a l'aparcament (8eur/24h) no ens vam poder resistir a fer una volteta. Realment és un gust passejar tranquil·lament, sense aglomeracions de gent, l'endemà ja serà una altra cosa...
A quarts d'11 sopàvem, però contents de poder contemplar Saint-Michel de nit: espectacular.


Dilluns, 23 de juliol

Això de llevar-se just al lloc de visita és un luxe. Ens vam llevar i poc després ja teníem trucant a la porta a la cobradora del pàrquing. Vam esmorzar i a les 10 en punt ja estàvem visitant l'abadia. Vam seguir les explicacions de l'audio-guia per visitar-la i a més de conèixer l'edificació, hi havia força informació addicional. Amb les nenes era una mica complicat seguir-ho tot, però les noies es van comportar. L'Anna ja s'interessava força i la Maria s'imaginava cavallers i princeses dalt de les muralles, havíem d'adaptar tota aquella informació carregada d'història a una nena de 5 anys !!!. A la sortida ja eren les 12 i a la pujada no cabia ni una ànima; sort que havíem pujat d'hora. Vam aprofitar per veure l'efecte de la marea, tot i que en aquelles dates no era massa espectacular, ja que per llocs on sovint el mar cobreix vam poder veure peregrins que es dirigien a Saint-Michel.
Després de dinar i fer alguns regalets al xofer, era el seu aniversari (per molts anys, guapo!!), vam emprendre la nostra ruta. Abans de deixar Saint-Michel definitivament, vam parar a comprar galetes i a prendre un cafetó mentre ens atipàvem de galetes-degustació. Amb les piles ben carregades vam agafar carretera i manta cap a Granville amb els ulls ben oberts (conduia jo, jeje...). Vam fer una visita rapidíssima a l'Haute Ville i després de deixar l'autocaravana a l'àrea de la Rue du Roc, vam acostar-nos a la Pointe du Roc on vam veure el far de 1827, algunes posicions militars i trinxeres que protegien el port. Vam aprofitar l'àrea per dutxar-nos, buidar i carregar aigua. Un cop nets i polits, vam iniciar de nou el camí. Vam anar seguint la costa amb intenció de trobar una àrea on passar la nit i després de seguir carreteres i carreteretes, trobar àrees només de repostatge a supermercats i compartir una negra nit amb la pluja, vam arribar a Valognes. Tot i que Valognes té àrea, nosaltres ens vam quedar a la plaça on hi havia quatre autocaravanes més, ja era força tard i estàvem massa cansats per seguir buscant; el lloc ens va semblar tranquil i segur.


Dimarts, 24 de juliol

El dia es va llevar força tapadot, i tot i que no semblava que s'anés a aixecar, quan vam arribar a Cherbourg brillava el sol. Vam poder aparcar prop de l'oficina de turisme i vam agafar informació de la ciutat i de la zona. Vam passejar pels carrers del centre històric i vam visitar la Basilique de la Trinité. Personalment, no ens hagués valgut la pena perdre mig matí a Cherbourg si no hagués estat per la informació sobre les visites a Normandia amb nens (1).
Contrariant una mica al xofer, no vam acostar-nos a Utah Beach i vam seguir el nostre recorregut cap a Ste-Mère-Église. El Jose va aprofitar que al migdia estava obert per visitar el Musée Airborne mentre les noies dinàvem. El museu és un recull de fotos, documents, vehicles i records de les operacions realitzades per les Divisions Aerotransportades Americanes durant la nit del 5 al 6 de juny de 1944.
Avui havia de ser un dia de visites relacionades amb la batalla de Normandia, així que vam seguir cap a la costa. Allà, la nostra primera parada va ser la Pointe du Hoc, on la matinada del 6 de juny els “Rangers” van ocupar la fortificació alemanya grimpant pel penya-segat. Després vam baixar a la platja d'Omaha i encara vam arribar a temps de visitar el Cimetière Américain a Colleville-sur-Mer. Impressiona veure les 9.387 creus blanques arrenglerades sobre la platja; és un espai que dóna serenor i al mateix temps porta a reflexionar sobre la irracionalitat i la fragilitat dels homes. Per mi, un bon lloc per perdre les hores posant una mica d'ordre i prioritats a l'atrafegada vida que portem.
Les tardes de juliol a Normandia són llargues i això ens va permetre seguir una mica més amb les visites. Següent parada: Longues-sur-Mer, una bateria alemanya que conserva els canons que van bombardejar els vaixells aliats durant el matí del 6 de juny. Vam gaudir d'una tarda esplèndida passejant entre les restes de la bateria i els camps de blat de moro, un contrast que em va fer pensar en la relativitat de les coses (un lloc que va prendre la vida ara en donava amb el seu fruit, irònic).
I després d'un dia de remoure una miqueta la consciència, ja tocava el descans. Vam arribar a Arromanches i vam decidir pernoctar: el poble té una àrea que vam trobar plena, al costat hi ha un aparcament de cotxes que vam ocupar un bon grapat d'autocaravanes.
Després de sopar, per acabar de disfrutar dels últims raigs de sol, vam acostar-nos a la platja i vam fer una caminadeta al llarg del passeig.

Dimecres, 25 de juliol

Ens vam despertar una mica d'hora. La nostra idea era que mentre el Jose visitava el Musée du Débarquement, les nenes i jo passaríem una estoneta a la platja. Així que amb força puntualitat, a les 9 ja estava preparat per visitar el museu que recorda a construcció e instal·lació del port artificial de Mulberry B en front de la costa d'Arromanches. Les noies, després d'esmorzar i posar una mica d'ordre a l'autocaravana, vam anar cap a la platja a remullar-nos els peus i a jugar una mica amb la sorra. Ens vam vestir amb pantalons curts i jersei de maniga llarga i l'estona que vam ser allà vam poder comprovar la marea fixant-nos en el nivell de l'aigua just al costat de les restes de “carretera” que queden a la platja. L'aigua era ben freda però això no va impedir que les nenes fessin una mica de txipi-txapi.
Cap a les 11, vam deixar Arromanches i vam dirigir-nos a Bayeux. Abans de sortir de Sabadell ja havíem decidit que no atabalariem a les nenes amb visites a museus relacionats amb la batalla de Normandia, així que com en altres visites ens vàrem separar. Vam estacionar l'autocaravana a l'aparcament del Musée Mémorial de la Bataille de Normandie i mentre el Jose el visitava, les noies vam passejar per Bayeux. Vam acostar-nos a la Catedral de Notre-Dame i vam anar a veure la Tapisserie de Bayeux: una gran tela brodada del segle XI que en 58 escenes explica els esdeveniments que van precedir la conquesta d'Anglaterra per part de Guillem el Conqueridor. Gràcies a l'audio-guia es pot posar un argument a aquelles imatges que es representen al tapís amb tot detall.
Després de les visites vam retrobar-nos a l'aparcament del museu i aprofitant que hi havia unes taules de fusta vam dinar. Després de la sobretaula vam tornar a dirigir-nos cap a la costa.
Poc abans de Juno Beach (Canada), vam aprofitar per comprar alguna coseta al super (formatges i una mica de peix per sopar). La Maria s'havia quedat dormida i quan vam arribar a la platja ens va saber greu despertar-la. Actualment les platges del desembarcament són visitades per gent que vol disfrutar d'un dia de sol i mar, però en totes elles queda quelcom (una bandera, un monument, alguna resta...) que recorda aquells dies.
Vam anar cap a Ranville per veure el Pegasus Bridge, primer pont alliberat a França. El pont original, que es pot veure al Mémorial Pegasus, va ser substituit a mitjans dels anys 90 per un d'estructura més moderna i sòlida.
Seguint les indicacions de la nostra guia d'àrees, vam anar a passat la nit a l'area de Colleville Montgomery, a uns 10-15 km.de Caen.

Dijous, 26 de juliol

Després de buidar aigües de tots colors i agafar-ne de neta, vam iniciar el nostre camí cap a Caen. El dia era gris i la pluja amenaçava, però com autocaravanistes “experimentats” portàvem equipament per aquests dies: el cangurito. Així que una mica abrigats vam iniciar la visita a la ciutat. Vam comencar per la Trinité, una església que formava part de l'Abbaye aux Dames fundada per la reina Matilde al segle XI. També vam acostar-nos al castell i vam veure la façana de St.Pierre. Després d'aparcar l'auto al costat de la policia, vam visitar l'Abbaye aux Hommes fundada també al segle XI per en Guillem el conqueridor i que actualment és la seu de l'Hôtel de la Ville. També vam passejar pels carrers del centre, reconstruits després de l'efecte devastador del setge posterior al dia D. Vam aprofitar per dinar un d'aquells entrepans tant suggerents que oferien les boulangeries.
Un altre cop dalt de l'autocaravana vam dir adéu a tots aquells llocs més coneguts per la seva història recent i vam comencar a recòrrer la Côte Fleurie, lloc d'estiueig de la gent bé de París. A Cabourg vam poder veure el magnific Grand-Hôtel i al voltant de la plaça, refinades i selectes residències. Una altra de les localitats costaneres que vam visitar va ser Deauville, que a finals del segle XIX i principis del XX va esdevenir “el regne de l'elegància” prop de París; es van construir hotel i residències exclusives a més d'un casino.
Seguint la costa vam arribar a Honfleur; passejant pel laberint de carrers resseguits per cases de pedra i fusta construides entre els segles XVII i XVIII vam arribar al Vieux Bassin força concorregut.
Per creuar l'estuari del Sena vam triar el Pont de Normadie en comptes de seguir la costa. Vam arribar a Le Havre i a l'àrea d'autocaravanes del port vam passar la nit acompanyats d'altres autocaravanes i la pluja.

Divendres, 27 de juliol

Tot i que la nit va ser passada per aigua, el dia es va llevar molt assolellat. Necessitàvem bon temps per l'activitat que volíem fer i vam tenir sort: avui tocava gaudir de l'aire lliure. Vam dirigir-nos cap a Les Loges, a uns 5 km de Etretat. Vam agafar aigua i una mica d'embotit per preparar entrepans i vam anar cap a l'estació, per fer una mica d'exercici: per l'antiga via del tren circula el velo-rail i fins arribar a Etretat entre pedalades i natura vam gaudir d'una activitat divertidíssima per petits i grans. Un cop a l'estació d'Etretat, vam baixar fins a la platja i vam veure a banda i banda de la platja els espectaculars Falaise d'Aval i d'Amont: penya-segats que tanquen la platja i que sobre la seva paret s'arrepenja un arc natural. Vam decidir pujar al d'Aval, allò semblava la rambla, uns pujàvem i d'altres baixaven i una altra bona colla disfrutava amb l'espectacle natural dels penya-segats. Quan vam ser a dalt vam aprofitar per improvisar un petit pique-nique i per donar una miqueta de pa a les gavines que se'ns acostaven sense por: les gavines ens agafaven de la ma els petits trocets. Quan vam tornar a ser abaix, i complint la promesa a les nenes, vam jugar una estoneta al parc. Encara teníem temps, per tornar a l'estació de Les Loges havíem d'agafar un tren que desfeia el camí que havíem fet a pedalades. La tornada va ser una mica més descansada i el Jose fins i tot es va adormir !!. Ja a Les Loges, les nenes van jugar a l'herba mentre els pares fèiem el cafetó amb galetes de St.Michel.
A la tarda vam anar fins a Dieppe. Seguint les indicacions i travessant tota la ciutat, vam arribar a l'àrea d'autocaravanes, just al costat de l'”estació” dels ferrys que van a Newhaven. Allà vam agafar un dels últims llocs que quedava i com ja era habitual, erem els únics espanyols !!
Vam decidir anar a donar una volteta, i després d'informar-nos a l'oficina de turisme (ens van atendre en castellà), van endinsar-nos pels carrers de la ciutat. Vam comprar uns croissants per berenar a una boulangerie, just davant de l'église de Saint Jacques i vam seguir “callejeando” per la Grande Reu, mirant aparadors, fins arribar a Le Puit Salé et le Café des Tribunaux. Des d'allà, i seguint el so de la música, vam arribar a una plaça (darrera de l'église de St.Remy) on una banda tocava en directe. Vam seure una estoneta i ens vam prendre una cerveseta. A quarts de 8 els núvols eren força amenaçadors, però nosaltres no ens vam deixar intimidar i vam decidir arribar-nos a la platja; vam creuar per les Tourelles (resta de la muralla) i vam observar la costa i el chateau des d'una gran balconada del balneari. Vam pensar seguir per passeig quan una pluja fina va fer acte de presència i ens va fer desistir. Vam alleugerir el pas i poc després ja érem a l'autocaravana, preparant el sopar.


Dissabte, 28 de juliol
Ens vam llevar aviat, havíem de visitar Rouen i volíem arribar d'hora. Abans de deixar l'àrea volíem buidar aigües i agafar-ne de neta, però vam tenir una desagradable sorpresa: ens havíem deixat l'adaptador de la mànega a l'anterior àrea. Així que vam buidar i ens vam mentalitzar que l'aigua s'havia de racionalitzar al màxim fins que en poguéssim repostar.
Vam dirigir-nos cap a Rouen i vam estacionar l'autocaravana a la vorera del Sena. Allà hi havia d'altres autocaravanes que havien passat la nit i després d'esmorzar una mica vam iniciar la visita a la ciutat. Vam creuar el pont Jeanne d'Arc i després de travessar el Gros Horloge vam arribar a la plaça de la Catedral de Notre Dame i vam observar la seva façana amb l'agulla més alta de França (151m.) i vam visitar el seu interior; vam quedar-nos una estoneta escoltant els assaigs d'una coral. Quan vam sortir, vam seguir el nostre recorregut cap a l'église de St.Maclou i passejant per carrers típics vam arribar a l'Aitre St.Maclou, un cementiri que es va obrir com a conseqüència de la pesta negra del s.XIV. Seguint pels carrerons vam arribar a una plaça on s'aixecava majestuosament l'Abbatiale Saint-Ouen que sovint els turistes confonen amb la catedral. Com que havíem esmorzat aviat vam aprofitar per prendre un “tentenpié”. Vam creuar la Rue Jeanne d'Arc i van arribar a la Place du Vieux Marché on es troba una creu en el punt on Joana d'Arc va ser cremada.
Després de visitar Rouen encara era d'hora per dinar així que vam agafar carretera cap a l'interior. Vam parar a un parell de grans superfícies per trobar l'adaptador de la mànega i finalment el vam trobar a un centre de jardineria. Al seu pàrquing vam dinar i després vam seguir el nostre camí cap a Les Andelys, a la comarca de l'Eure. Sobre la Grand Andely i el Petit Andely es troba el Chateau-Gaillard (fortalesa del s.XII edificat per Ricard Cor de Lleó) i des de les seves runes es pot contemplar una magnífica vista d'un meandre del Sena. Val molt la pena.
La nostra última parada normanda havia de ser Giverny, un poblet de la vall del Sena on es troba la casa i els jardins de Monet. Vam dirigir-nos cap a la casa i des d'allà vam accedir als jardins aquàtics i ens vam envoltar d'una gran varietat de flors d'infinits colors; semblava que fóssim dins d'un quadre del pintor.
Vam deixar Normandia i ens vam dirigir al nostre següent destí, Versailles. Durant els caps de setmana d'estiu es pot gaudir de l'espectacle de les fonts dels jardins, així que quan vam programar la ruta procurant no perdre'ns les Grandes Eaux Musicales de Versailles. Quan hi vam arribar ens va costar decidir-nos on passar la nit, ens feia una mica d'angúnia dormir en un carrer massa transitat o massa apartat, així que finalment vam pernoctar davant mateix de la porta d'accés acompanyats d'un bon grapat d'autocaravanes.

Setmana Santa 07: De Séte a Stes Maries de la Mer (4 maig 2007)

Inicialment quan ens vam començar a plantejar les vacances de Setmana Santa vam pensar en França; la nostra darrera experiència per terres gavatxes ens havia deixat molt bon record i vam creure que seria un bon destí. Aquest cop la zona elegida havia estat el Perigord.

Però a casa nostra “els pares proponen y las niñas disponen”, per la mona havíem de ser a Sabadell i l'Anna marxava de convivències el dimarts següent, així que no era qüestió fer massa quilometres i tornar de les mini-vacances més cansats que abans de marxar. Vam elegir un destí més proper: Aragó. Vam triar algunes comarques de Saragossa començant al Monasterio de Piedra i acabant a Belchite (concessió al xòfer que disfruta amb aquestes visites político-militars).

Ja he dit que nosaltres proposem però poques vegades decidim i aquest cop no havia de ser una excepció: la pluja havia de ser la nostra companya de viatge i no estàvem disposats a tenir uns dies de vacances passats per aigua, no senyor !! Vam buscar alternatives i com que a Espanya la depressió s'havia instal·lat fins diumenge, vam tornar a fixar-nos en França. I així i amb el mapa de França i moltes ganes vam començar la nostra ruta “sobre la marxa”:

Dijous, 5 d'abril: Com sempre, teníem una hora prevista de sortida i vam acabar sortint mitja hora més tard. Però cap problema, estem de vacances, no tenim pressa i ningú ens espera. Així que xino-xano vam anar fins a Gruissan amb la intenció de passar allà la nit i l'endemà desfer el camí per anar a la reserva africana de Sigean. Vam anar a l'Aire des 4 vents i després de sopar vam comprovar que estàvem acompanyats d'uns autocaravanistes amics, Nanan, Tecnic i Prim, que ens van suggerir alguns llocs per visitar.

Divendres, 6 d'abril: Després de llevar-nos, esmorzar i posar una mica d'ordre, vam saludar a les famílies de la Garrotxa i vam decidir canviar de plans i modificar el nostre destí. Vam anar fins a Narbona i des d'allà la carretera de la costa cap a Sète: a banda i banda teníem aigua, a la dreta les platges de dunes i a l'esquerra el Bin.du Thau. L'entrada al poble va ser una mica catastròfica, vam a arribar al migdia i el trànsit i la por a quedar encallats quasi ens van fer desistir de la visita a Sète. Per estacionar cal arribar a l'altra banda del pont de Tivoli (pont metàl·lic del 1950 aprox) i accedir a la zona de descampat que no està limitada en alçada.

Abans de dinar vam anar a l'oficina de Turisme i vam planificar la visita: a la tarda passejaríem i faríem una travessa amb vaixell pel port i la costa.

I com sempre ens passa, ens vam deixar temptar pels suggeriments gastronòmics: vam trobar una fantàstica xocolateria-bomboneria que tracten els bombons com a joies, la Jeuf de Bruges. Vam comprar uns bombons de formes d'animalets (ovelles, ànecs...) que ens van posar dins d'una bosseta de celofan i aquesta la van embolicar amb un full de paper de seda. Finalment això ho va posar dins d'una bossa de paper i després de pagar ens van acompanyar fins a la porta. Un tracte exquisit !!!

A quarts de 5 vam anar cap el vaixell que ens va portar fins a les platges de Sète i ens va fer una aproximació al port. Les explicacions eren en francès i tot i que enteníem alguna cosa, queda clar que hem de fer algun curs de francès turístic. Vam deixar Sète i vam seguir per la costa, ara en direcció Aigues-Mortes. Abans d'arribar però vam arribar-nos a la Grande-Motte: una ciutat pensada per gaudir de les vacances (passeig, parcs, platges i construïda a finals dels anys 60. Les formes dels seus edificis son ben originals i ens recorden piràmides, vaixells... Quan vam arribar a Aigues-Mortes vam anar directament a l'aire communale i amb feina vam aconseguir encabir-nos. Una estona abans havien arribat la colla de la Garrotxa i els vam trobar quan ens vam acostar al poble per fer una primera visita. Ja era tard, així que després de fer unes fotos nocturnes a la tour de Constance i a la muralla, vam anar cap a l'auto.

Dissabte, 7 d'abril: El matí es va llevar amb boira baixa i vam posposar la visita a les muralles a l'espera de que s'aixequés una mica el dia. Vam aprofitar per comprar galetes a la Cure Gourmand i algun bombonet de Paques (ous i figuretes de xocolata de pasqua). Finalment ens vam dirigir a la muralla i a l'iniciar la passejada per la muralla el dia era radiant i vam començar a treure capes: primer la jaqueta (polar i xalecos) i després les dessuadores. Vam recórrer els quasi 1700 metres de muralla que envolten el poble i vam creuar les seves 20 torres i portes, a més de visitar la torre de Constanza que sovint va ser utilitzada com a presó. També vam visitar el monument més antic de la ciutat, l'església de Notre Dame des Sablons, un edifici gòtic que acull l'escultura de Sant Lluís obra de Subirachs. Vam agafar l'auto i vam decidir acostar-nos al Parc Natural de la Camarga i visitar la seva capital, Stes-Maries-de-la-Mer. Com que no teníem intenció de pernoctar, vam decidir estacionar l'auto a la sortida, just al costat de l'estany. Mentre dinàvem podíem veure des de la finestra els flamencs i la caravana de cavalls que fan la visita al parc natural. Les nenes encara són una mica petites per pujar a cavall, però tenim pendent una visita al parc. Vam acostar-nos fins a la plaça de toros i allà vam veure que es celebrava un espectacle amb els cavalls i braus característics de la Camarga. També vam visitar l'església dedicada a Maria Salomé i Maria de Jacobè (les santes). A la seva cripta trobem l'estàtua de Sara l'egípcia objecte de gran devoció per part dels gitanos. A mitja tarda vam començar a desfer el camí i vam començar a baixar per autopista per passar una altra nit a l'àrea de Gruissan, a tocar de Narbona. Aquest cop no teníem companyia però no estàvem pas sols; una gran quantitat d'autocaravanistes de tota Europa omplien l'àrea.

Diumenge, 8 d'abril: No vam matinar i després d'aprofitar els serveis de l'àrea vam iniciar la ruta per carretera cap Salses le Chateau. Això de l'horari europeu no va amb nosaltres i vam arribar a Salses a migdia, just a l'hora que estava tancat. Vam aprofitar per visitar la cooperativa vitivinícola de la zona i després de degustar una gran varietat de vins blancs i dolços juntament amb una bona pila de formatges de diferents regions franceses, vam adquirir algunes ampolles. Vam dinar i poc després de que obrissin per la tarda vam fer la visita a la fortalesa. La visita guiada era en francès i amb bona voluntat vam aconseguir entendre una mica de la història i arquitectura del Fort de Salses. La fortalesa, de construcció espanyola, és un bon exemple d'arquitectura militar; es tracta d'un edifici rectangular amb quatre torres cilíndriques als angles. Durant dos segles va anar oscil·lant entre França i Espanya, però a finals del segle XVII amb el Tractat dels Pirineus que va definir les noves fronteres, el Rosselló va ser entregat definitivament a França. Després de la visita cultural vam dirigir-nos cap a la costa, pensant ja en apropar-nos a l'últim destí de la nostra ruta. Vam arribar a Argeles-sur-Mer i prop del port vam trobar un aparcament pleníssim d'autos. Vam trobar un petit lloc entre dues autocaravanes alemanya i sueca. Vam acostar-nos a la platja i després de passejar, vam tornar a l'auto per sopar. Al port es sentia música i ens hi vam acostar: un grup de country tocava en directe i alguns balladors s'animaven a seguir el ritme de la música.

Dilluns, 9 d'abril: Vam llevar-nos força d'hora i vam decidir esmorzar a Elna. La darrera visita de les nostres mini-vacances va ser a la seva catedral romànica del segle X i al claustre que va ser construït entre els segles XII i XIV i on es poden observar dos estils: el romànic i el gòtic. La visita es va acompanyar per una passejada pels carrers que envolten la catedral. Després, i aprofitant que en encara era aviat, vam començar la tornada per carretera. Vam creuar la frontera cap a la una i vam decidir parar a dinar després de Girona (a les Mallorquines). A mitja tarda ja érem a casa, preparant-nos amb energia renovada per la setmana curta que començaríem l'endemà.

Les primeres vacances: Astúries 2006

Estas iban a ser nuestras primeras vacaciones en autocaravana, nuestro primer viaje largo, más que por la distancia por los días que íbamos a pasar fuera. Hasta el momento nuestra mayor escapada había sido en Semana Santa y al igual que esa vez, este verano la historia se iba a repetir: elegimos un lugar de la geografía española totalmente desconocido para nosotros, Asturias. En estas lineas he querido repasar un poquito nuestra ruta y aunque muy resumido, puede ayudar a otros autocaravanistas a conocer esta fantástica región. Aquí van nuestras vacaciones:

Salimos de Sabadell el sábado por la mañana tempranito e hicimos ruta hasta llegar a Arenas de Cabrales. En principio pensamos hacer noche allí, pero finalmente y después de dar una vueltecita, nos dirigimos a Poncebos. Estacionamos en el parquing del funicular y pernoctamos allí.

Al día siguiente subimos a Bulnes y andamos un buen rato por la montaña; de regreso a Poncebos las niñas se bañaron en el Cares (el agua estaba helada). Por la tarde fuimos a Arenas y visitamos la cueva del Cabrales. Finalmente nos dirigimos a Cangas de Onís: paseo y pernocta.

El lunes fuimos a Covadonga. Nos levantamos tempranito y a las 9:30 estábamos estacionados en el santuario, frente a la Guardia Civil. A las 10 cogimos el autocar que sube a los lagos (mi marido se negó a estar pendiente de la carretera y de mi vértigo). Seguimos el recorrido marcado y xino-xano (como decimos en Catalunya) vimos la antigua mina y los lagos. El día fue precioso, con un sol radiante. Regresamos al santuario y después de comer visitamos Covadonga. A media tarde volvimos a Cangas y pasamos nuestra segunda noche allí.

El martes se levanto feisimo, la lluvia nos acompañó todo el día. Teníamos pensado ir al mirador del Fito, pero a medida que la carretera subía la niebla era cada vez más espesa. Desistimos y dimos media vuelta. Fuimos hacia Nava y allí visitamos el museo de la Sidra. Anna se lo pasó en grande escanciando ¡¡¡agua!!! Al salir era ya casi hora de comer y encontramos un lugar (recomendado por un grupo autocaravanistas) donde comimos una Fabada exquisita. Por la tarde visitamos el MUMI: sorprendente. Tuvimos la suerte de tener un guía muy implicado con la mina. Nos dio una visión muy viva y real de la mina. Aun era pronto cuando salimos, así que fuimos hasta Teberga. Pasamos allí la noche, frente al cuartel de la Guardia Civil.

El miércoles era el santo de mi hija mayor Anna, y después de los regalitos nos dirigimos a ver a Paca y a Tola. Estuvimos un buen rato escuchando todas las explicaciones de su cuidador. Después recorrimos un trocito de la Senda. Nuestra primera idea era dedicar el día a la Senda y teníamos pensado alquilar unas bicis, pero la lluvia volvió a hacer acto de presencia. Rápidamente cambiamos de planes y nos fuimos a Pola de Somiedo. Allí nos cayó un buen tormentón, pero nos pusimos los chubasqueros y ala, ¡¡¡ pasear !!! Seguimos subiendo y bajando montañas y la lluvia y la niebla nos acompañaron el resto de trayecto. Como vimos que el tiempo no iba a mejorar, pensamos dejar la montaña (nos queda pendiente andar por los parques de Somiedo y las Fuentes del Narcea) y fuimos a dormir a Pola de Allande (en una calle tranquila, próxima al ayuntamiento).

Al día siguiente (jueves) fuimos a Grandas y visitamos el museo etnográfico y por la tarde fuimos a Taramundi y al museo de los molinos. Ya he dicho que el tiempo no nos acompañó mucho, pero eso no impidió que visitáramos lo que teníamos previsto, lo adaptamos un poco a la meteorología. A última hora de la tarde vimos el mar y una preciosa puesta de sol en la playa de Arnao. Allí compartimos una agradable charla con un vecino y decidimos pasar la noche.

El viernes amaneció radiante y dimos a las niñas el gustazo de pasar una mañana de playa. Bajamos a la playa de Penarronda y nos bañamos en las piscinitas que había hecho la marea. Nos dimos una ducha en el area recreativa (fantástica) y después de comer y descansar un ratillo, fuimos a Coaña. Seguimos acercándonos al mar y viendo pueblecitos encantadores y playas preciosas. Pasamos la noche en una calle tranquila de Puerto de Vega.

El sábado seguimos recorriendo la costa, nos acercamos a Luarca y pasamos la mañana callejeando. Por la tarde y a petición infantil, fuimos un ratito a la playa. El recorrido de la costa lo hicimos por las carreteritas que unen los pueblos y en algún momento fuimos por la nacional. La noche la pasamos en la playa de San Pedro de Ribera junto con 15 autocaravanas más.

El domingo madrugamos, la guardia civil nos desperto y nos comunicó que no se podía acampar y que pasaban nota a la Consejería que ya tomaría las medidas correspondientes. Todos les explicamos los argumentos que muchas veces se han expuesto en los foros, pero los muchachos no estaban muy por la labor de escucharnos. Un poco disgustados levantamos el campamento y nos fuimos a Cudillero. Después de visitar el pueblo, fuimos a Avilés. Por la tarde, callejeamos un rato y disfrutamos del fin de fiesta del festival Celta. Pernoctamos en Rias Baixas.

El lunes fuimos al Cabo de Peñas y pasamos la mañana en la playa. Regresamos a comer a Avilés y por la tarde paseamos tranquilamente.

El martes volvimos a emprender la ruta y nos dirigimos a Gijón. La mañana no nos acompañó mucho, pero como ya he comentado anteriormente, no nos dejamos intimidar. Estacionamos la auto cerca del campo de fútbol y recorrimos toda la playa de San Lorenzo y el casco histórico. Por la tarde fuimos al museo del Ferrocarril. Cogimos la auto y nos fuimos a dormir a Tazones. Aprovechamos que las niñas ya habían cenado y estaban dormidas y nos escapamos a cenar. Nos comimos unas sardinas que nos supieron a gloria.

A la mañana siguiente (miércoles) seguimos nuestro recorrido y nos acercamos a Villaviciosa, seguimos la ría y visitamos el pueblo. Por la tarde fuimos a la playa de Rodiles y después de una duchita rápida, fuimos a Lastres. Allí ponían en marcha una iniciativa muy innovadora: vecinos del pueblo enseñaban los lugares más destacados a su criterio y contaban la historia y las anécdotas de su comarca. Muy interesante. Nos fuimos a dormir a la playa de Vega y casi no encontramos sitio: había más de 30 autocaravanas y campers.

El jueves amaneció cubierto, así que volvimos a quedarnos sin subir al mirador del fito. Tampoco pudimos entrar a las cuevas de Tito Bustillo, pero Asturias da para mucho y pronto encontramos alternativa. Fuimos a Llanes y allí paseamos y aprovechamos para comprar pastas (somos golosos). Estacionamos en la playa de Toró y andamos un rato por la costa. Después de comer decidimos seguir la ruta y con mucha penita, dejamos Asturias hacia las 7 de la tarde. Fuimos hacia Cabarceno y allí pernoctamos.

El viernes las niñas lo pasaron en grande viendo animales y fue un fin de vacaciones muy lúdico. Después de despedirnos del norte, empezamos a descender y dormimos cerca de Logroño.

El sábado lo dedicamos a regresar y después de comer y descansar un rato, iniciamos la última etapa. A media tarde ya estábamos en casa y antes de que me saliera todo el cansancio, me lié con las lavadoras (lo que tiene ser ama de casa trabajadora, jeje).

Y aquí terminan nuestras vacaciones. Si has llegado hasta aquí, muchas gracias por la paciencia y la atención que nos has brindado. Volvimos muy contentos y con muchas ganas de regresar, y con la sensación que Asturias, aunque quizás es un poco pequeña en tamaño, es grandísima, variadísima y riquísima. Seguro que nos dejamos un montón de sitios y lugares fantásticos, pero creo que hemos vuelto a casa conociendo un poquito la realidad de una tierra encantadora y que no nos hemos quedado sólo con los lugares turísticos.