Inicialment quan ens vam començar a plantejar les vacances de Setmana Santa vam pensar en França; la nostra darrera experiència per terres gavatxes ens havia deixat molt bon record i vam creure que seria un bon destí. Aquest cop la zona elegida havia estat el Perigord.
Però a casa nostra “els pares proponen y las niñas disponen”, per la mona havíem de ser a Sabadell i l'Anna marxava de convivències el dimarts següent, així que no era qüestió fer massa quilometres i tornar de les mini-vacances més cansats que abans de marxar. Vam elegir un destí més proper: Aragó. Vam triar algunes comarques de Saragossa començant al Monasterio de Piedra i acabant a Belchite (concessió al xòfer que disfruta amb aquestes visites político-militars).
Ja he dit que nosaltres proposem però poques vegades decidim i aquest cop no havia de ser una excepció: la pluja havia de ser la nostra companya de viatge i no estàvem disposats a tenir uns dies de vacances passats per aigua, no senyor !! Vam buscar alternatives i com que a Espanya la depressió s'havia instal·lat fins diumenge, vam tornar a fixar-nos en França. I així i amb el mapa de França i moltes ganes vam començar la nostra ruta “sobre la marxa”:
Dijous, 5 d'abril: Com sempre, teníem una hora prevista de sortida i vam acabar sortint mitja hora més tard. Però cap problema, estem de vacances, no tenim pressa i ningú ens espera. Així que xino-xano vam anar fins a Gruissan amb la intenció de passar allà la nit i l'endemà desfer el camí per anar a la reserva africana de Sigean. Vam anar a l'Aire des 4 vents i després de sopar vam comprovar que estàvem acompanyats d'uns autocaravanistes amics, Nanan, Tecnic i Prim, que ens van suggerir alguns llocs per visitar.

Abans de dinar vam anar a l'oficina de Turisme i vam planificar la visita: a la tarda passejaríem i faríem una travessa amb vaixell pel port i la costa.
I com sempre ens passa, ens vam deixar temptar pels suggeriments gastronòmics: vam trobar una fantàstica xocolateria-bomboneria que tracten els bombons com a joies, la Jeuf de Bruges. Vam comprar uns bombons de formes d'animalets (ovelles, ànecs...) que ens van posar dins d'una bosseta de celofan i aquesta la van embolicar amb un full de paper de seda. Finalment això ho va posar dins d'una bossa de paper i després de pagar ens van acompanyar fins a la porta. Un tracte exquisit !!!
A quarts de 5 vam anar cap el vaixell que ens va portar fins a les platges de Sète i ens va fer una aproximació al port. Les explicacions eren en francès i tot i que enteníem alguna cosa, queda clar que hem de fer algun curs de francès turístic. Vam deixar Sète i vam seguir per la costa, ara en direcció Aigues-Mortes. Abans d'arribar però vam arribar-nos a la Grande-Motte: una ciutat pensada per gaudir de les vacances (passeig, parcs, platges i construïda a finals dels anys 60. Les formes dels seus edificis son ben originals i ens recorden piràmides, vaixells... Quan vam arribar a Aigues-Mortes vam anar directament a l'aire communale i amb feina vam aconseguir encabir-nos. Una estona abans havien arribat la colla de la Garrotxa i els vam trobar quan ens vam acostar al poble per fer una primera visita. Ja era tard, així que després de fer unes fotos nocturnes a la tour de Constance i a la muralla, vam anar cap a l'auto.

Diumenge, 8 d'abril: No vam matinar i després d'aprofitar els serveis de l'àrea vam iniciar la ruta per carretera cap Salses le Chateau. Això de l'horari europeu no va amb nosaltres i vam arribar a Salses a migdia, just a l'hora que estava tancat. Vam aprofitar per visitar la cooperativa vitivinícola de la zona i després de degustar una gran varietat de vins blancs i dolços juntament amb una bona pila de formatges de diferents regions franceses, vam adquirir algunes ampolles. Vam dinar i poc després de que obrissin per la tarda vam fer la visita a la fortalesa. La visita guiada era en francès i amb bona voluntat vam aconseguir entendre una mica de la història i arquitectura del Fort de Salses. La fortalesa, de construcció espanyola, és un bon exemple d'arquitectura militar; es tracta d'un edifici rectangular amb quatre torres cilíndriques als angles. Durant dos segles va anar oscil·lant entre França i Espanya, però a finals del segle XVII amb el Tractat dels Pirineus que va definir les noves fronteres, el Rosselló va ser entregat definitivament a França. Després de la visita cultural vam dirigir-nos cap a la costa, pensant ja en apropar-nos a l'últim destí de la nostra ruta. Vam arribar a Argeles-sur-Mer i prop del port vam trobar un aparcament pleníssim d'autos. Vam trobar un petit lloc entre dues autocaravanes alemanya i sueca. Vam acostar-nos a la platja i després de passejar, vam tornar a l'auto per sopar. Al port es sentia música i ens hi vam acostar: un grup de country tocava en directe i alguns balladors s'animaven a seguir el ritme de la música.
Dilluns, 9 d'abril: Vam llevar-nos força d'hora i vam decidir esmorzar a Elna. La darrera visita de les nostres mini-vacances va ser a la seva catedral romànica del segle X i al claustre que va ser construït entre els segles XII i XIV i on es poden observar dos estils: el romànic i el gòtic. La visita es va acompanyar per una passejada pels carrers que envolten la catedral. Després, i aprofitant que en encara era aviat, vam començar la tornada per carretera. Vam creuar la frontera cap a la una i vam decidir parar a dinar després de Girona (a les Mallorquines). A mitja tarda ja érem a casa, preparant-nos amb energia renovada per la setmana curta que començaríem l'endemà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada