Setmana Santa 07: De Séte a Stes Maries de la Mer (4 maig 2007)

Inicialment quan ens vam començar a plantejar les vacances de Setmana Santa vam pensar en França; la nostra darrera experiència per terres gavatxes ens havia deixat molt bon record i vam creure que seria un bon destí. Aquest cop la zona elegida havia estat el Perigord.

Però a casa nostra “els pares proponen y las niñas disponen”, per la mona havíem de ser a Sabadell i l'Anna marxava de convivències el dimarts següent, així que no era qüestió fer massa quilometres i tornar de les mini-vacances més cansats que abans de marxar. Vam elegir un destí més proper: Aragó. Vam triar algunes comarques de Saragossa començant al Monasterio de Piedra i acabant a Belchite (concessió al xòfer que disfruta amb aquestes visites político-militars).

Ja he dit que nosaltres proposem però poques vegades decidim i aquest cop no havia de ser una excepció: la pluja havia de ser la nostra companya de viatge i no estàvem disposats a tenir uns dies de vacances passats per aigua, no senyor !! Vam buscar alternatives i com que a Espanya la depressió s'havia instal·lat fins diumenge, vam tornar a fixar-nos en França. I així i amb el mapa de França i moltes ganes vam començar la nostra ruta “sobre la marxa”:

Dijous, 5 d'abril: Com sempre, teníem una hora prevista de sortida i vam acabar sortint mitja hora més tard. Però cap problema, estem de vacances, no tenim pressa i ningú ens espera. Així que xino-xano vam anar fins a Gruissan amb la intenció de passar allà la nit i l'endemà desfer el camí per anar a la reserva africana de Sigean. Vam anar a l'Aire des 4 vents i després de sopar vam comprovar que estàvem acompanyats d'uns autocaravanistes amics, Nanan, Tecnic i Prim, que ens van suggerir alguns llocs per visitar.

Divendres, 6 d'abril: Després de llevar-nos, esmorzar i posar una mica d'ordre, vam saludar a les famílies de la Garrotxa i vam decidir canviar de plans i modificar el nostre destí. Vam anar fins a Narbona i des d'allà la carretera de la costa cap a Sète: a banda i banda teníem aigua, a la dreta les platges de dunes i a l'esquerra el Bin.du Thau. L'entrada al poble va ser una mica catastròfica, vam a arribar al migdia i el trànsit i la por a quedar encallats quasi ens van fer desistir de la visita a Sète. Per estacionar cal arribar a l'altra banda del pont de Tivoli (pont metàl·lic del 1950 aprox) i accedir a la zona de descampat que no està limitada en alçada.

Abans de dinar vam anar a l'oficina de Turisme i vam planificar la visita: a la tarda passejaríem i faríem una travessa amb vaixell pel port i la costa.

I com sempre ens passa, ens vam deixar temptar pels suggeriments gastronòmics: vam trobar una fantàstica xocolateria-bomboneria que tracten els bombons com a joies, la Jeuf de Bruges. Vam comprar uns bombons de formes d'animalets (ovelles, ànecs...) que ens van posar dins d'una bosseta de celofan i aquesta la van embolicar amb un full de paper de seda. Finalment això ho va posar dins d'una bossa de paper i després de pagar ens van acompanyar fins a la porta. Un tracte exquisit !!!

A quarts de 5 vam anar cap el vaixell que ens va portar fins a les platges de Sète i ens va fer una aproximació al port. Les explicacions eren en francès i tot i que enteníem alguna cosa, queda clar que hem de fer algun curs de francès turístic. Vam deixar Sète i vam seguir per la costa, ara en direcció Aigues-Mortes. Abans d'arribar però vam arribar-nos a la Grande-Motte: una ciutat pensada per gaudir de les vacances (passeig, parcs, platges i construïda a finals dels anys 60. Les formes dels seus edificis son ben originals i ens recorden piràmides, vaixells... Quan vam arribar a Aigues-Mortes vam anar directament a l'aire communale i amb feina vam aconseguir encabir-nos. Una estona abans havien arribat la colla de la Garrotxa i els vam trobar quan ens vam acostar al poble per fer una primera visita. Ja era tard, així que després de fer unes fotos nocturnes a la tour de Constance i a la muralla, vam anar cap a l'auto.

Dissabte, 7 d'abril: El matí es va llevar amb boira baixa i vam posposar la visita a les muralles a l'espera de que s'aixequés una mica el dia. Vam aprofitar per comprar galetes a la Cure Gourmand i algun bombonet de Paques (ous i figuretes de xocolata de pasqua). Finalment ens vam dirigir a la muralla i a l'iniciar la passejada per la muralla el dia era radiant i vam començar a treure capes: primer la jaqueta (polar i xalecos) i després les dessuadores. Vam recórrer els quasi 1700 metres de muralla que envolten el poble i vam creuar les seves 20 torres i portes, a més de visitar la torre de Constanza que sovint va ser utilitzada com a presó. També vam visitar el monument més antic de la ciutat, l'església de Notre Dame des Sablons, un edifici gòtic que acull l'escultura de Sant Lluís obra de Subirachs. Vam agafar l'auto i vam decidir acostar-nos al Parc Natural de la Camarga i visitar la seva capital, Stes-Maries-de-la-Mer. Com que no teníem intenció de pernoctar, vam decidir estacionar l'auto a la sortida, just al costat de l'estany. Mentre dinàvem podíem veure des de la finestra els flamencs i la caravana de cavalls que fan la visita al parc natural. Les nenes encara són una mica petites per pujar a cavall, però tenim pendent una visita al parc. Vam acostar-nos fins a la plaça de toros i allà vam veure que es celebrava un espectacle amb els cavalls i braus característics de la Camarga. També vam visitar l'església dedicada a Maria Salomé i Maria de Jacobè (les santes). A la seva cripta trobem l'estàtua de Sara l'egípcia objecte de gran devoció per part dels gitanos. A mitja tarda vam començar a desfer el camí i vam començar a baixar per autopista per passar una altra nit a l'àrea de Gruissan, a tocar de Narbona. Aquest cop no teníem companyia però no estàvem pas sols; una gran quantitat d'autocaravanistes de tota Europa omplien l'àrea.

Diumenge, 8 d'abril: No vam matinar i després d'aprofitar els serveis de l'àrea vam iniciar la ruta per carretera cap Salses le Chateau. Això de l'horari europeu no va amb nosaltres i vam arribar a Salses a migdia, just a l'hora que estava tancat. Vam aprofitar per visitar la cooperativa vitivinícola de la zona i després de degustar una gran varietat de vins blancs i dolços juntament amb una bona pila de formatges de diferents regions franceses, vam adquirir algunes ampolles. Vam dinar i poc després de que obrissin per la tarda vam fer la visita a la fortalesa. La visita guiada era en francès i amb bona voluntat vam aconseguir entendre una mica de la història i arquitectura del Fort de Salses. La fortalesa, de construcció espanyola, és un bon exemple d'arquitectura militar; es tracta d'un edifici rectangular amb quatre torres cilíndriques als angles. Durant dos segles va anar oscil·lant entre França i Espanya, però a finals del segle XVII amb el Tractat dels Pirineus que va definir les noves fronteres, el Rosselló va ser entregat definitivament a França. Després de la visita cultural vam dirigir-nos cap a la costa, pensant ja en apropar-nos a l'últim destí de la nostra ruta. Vam arribar a Argeles-sur-Mer i prop del port vam trobar un aparcament pleníssim d'autos. Vam trobar un petit lloc entre dues autocaravanes alemanya i sueca. Vam acostar-nos a la platja i després de passejar, vam tornar a l'auto per sopar. Al port es sentia música i ens hi vam acostar: un grup de country tocava en directe i alguns balladors s'animaven a seguir el ritme de la música.

Dilluns, 9 d'abril: Vam llevar-nos força d'hora i vam decidir esmorzar a Elna. La darrera visita de les nostres mini-vacances va ser a la seva catedral romànica del segle X i al claustre que va ser construït entre els segles XII i XIV i on es poden observar dos estils: el romànic i el gòtic. La visita es va acompanyar per una passejada pels carrers que envolten la catedral. Després, i aprofitant que en encara era aviat, vam començar la tornada per carretera. Vam creuar la frontera cap a la una i vam decidir parar a dinar després de Girona (a les Mallorquines). A mitja tarda ja érem a casa, preparant-nos amb energia renovada per la setmana curta que començaríem l'endemà.