"Amics" (6 nov.2006)

“Fent amics” i mai més ben dit. Els companys del Totcàmping.cat són un molt bon exemple: són gent campista que només volen passar una bona estona i compartir les seves aficions. A través de la web ens mantenim en contacte i a més d’explicar-nos moltíssimes coses de temes diversos al calaix de sastre, fem consultes i organitzem sortides a l’apartat de quedades i trobades.

I qualsevol excusa és bona per fer una escapadeta: a finals d’octubre la Mercè (Merce67) buscava boletaires “experimentats” i ens vam presentat 6 famílies que encara estem a P-3 en temes de bolets : les famílies Tonio, Nouespai i Sabel i el trio marcelino en pes no vam faltar a la cita, je,je... En Xavi i sobretot l’Alba (de la colla de la Mercè) ens van fer una classe magistral i gràcies a ells vam conèixer bolets i com trobar-los. Després de passar una molt bona estona al bosc (no descobrirem el lloc, secret de boletaire) entre tots teníem un bon grapat de rossinyols i trompetes de la mort i ens vam dirigir cap a la zona de pícnic per fer-ne la degustació. A les cistelles hi havia moltíssimes varietats de bolets i mentre es preparaven els que sabíem del cert que eren bons, ens vam entretenir “investigant” quins eren aquells bolets desconeguts. I després d’una espera ensumant la flaire boletaire, va arribar el moment de tastar-los: ummmmm!!!!, “exquisitos”, com diu l’Anna. Vam riure i xerrar moltíssim, i sobretot vam compartir un dia radiant amb unes famílies fantàstiques.

El Trio Marcelino (24 oct.2006)

Durant aquest any hem conegut a molta gent. A través d'internet hem contactat amb gent que comparteix la nostra manera de disfrutar del temps lliure i encara que amb tots mantenim una boníssima relació, n'hi ha un parell que s'han convertit en amics i companys de viatge. Comencem pels primers, si més no per antiguetat:

Els JJV, actuament coneguts com els "Joaqui" després de que la senyora de la família decidir rebatejar-se. Aquesta família és la culpable de que nosaltres es hagin introduit en aquest mon. Uns mesos abans de que nosaltres donessim el pas, ells van deixar la seva caravana per passar-se a l'autocaravana i després de fer-los una visita de xafarder, vam saber que allò era el que volíem. També ens van acompanyar la nostra primera nit al carrer, a Puig-Reig i per tot això podem dir que són els nostres "padrins autocaravanistes". Tot un luxe tenir-los com amics.

Els Cala que vam conèixer arran de la nostra primera kedada. En Cala va ser un dels organizadors d'una kedada que va impulsar l'esperit del Totcamping.cat (web que recomano visitar). En aquella ocasió ells viatjaven en caravana, però pocs mesos després van fer el salt i des del mes de març ja volten amb la seva autocaravana. Uns grans amics i una excel.lent família.

A nosaltres ja ens coneixeu, el matrimoni Monrib-Lince i les seves dues princeses, l'Anna i la Maria.

Les tres famílies formem el TRIO MARCELINO, tal i com ens ha batejat en Jepi (gran amic del Totcàmping) i ja se'ns reconeix com a tal. Som famílies "joves" amb nens d'entre 4 i 8 anys i disfrutem moltíssim amb les sortides que fem: caps de setmana culturals, d'altres més lúdics, semi-gastronòmics... En definitiva, intentem passar una bona estona en una molt bona companyia.

L' "Auto" (25 oct.2006)

És la protagonista de tota aquesta moguda. "L'auto", com nosaltres la coneixem, es diu Lagan 420 i és de la família McLouis. Tot i el seu cognom, no és d'origen anglosaxó i va nèixer a Itàlia, però al març del 2005 va venir a Catalunya. Nosaltres la vam conèixer al setembre i des del primer moment s'ha fet estimar. Des de llavors que forma part de la nostra família i ens ha acompanyat a llocs preciosos: els caps de setmana ens ha portat a conèixer Catalunya i durant les vacances hem compartit moments en família a Extremadura i a Astúries.

Tripulació (23 oct.2006)

Els membres de l'expedició som:

Jose: 36 anys, casat. Sense ell l'auto no ens portaria enlloc. Tampoc tindríem aigua, gas i benzina. És el xofer i el MacGuiver de la family.

Anna: 7 anys. És la peque gran. Una de les que dóna vidilla a l'auto. Disfruta moltíssim del que va descobrint.

Maria: 4 anys. És la peque "peque". També dóna vidilla, però també en treu (és rondinaire, com sa mare).

Montse: xx anys (tampoc cal ser indiscret, je,je... ). Sóc la mestressa de casa de l'auto. Em toca l'intendència de la vivenda i procuro que tot estigui ordenat i mínimament organitzat, encara que sempre ens queda molt de lloc per l'improvització.

Ja fa un any (23 oct.2006)

Ja fa un any que vam començar l'aventura. Si fa un parell d'anys ens haguéssin dit que passaríem els caps de setmana voltant, no ens ho haguéssim cregut. Sempre ens hem mirat les autos amb les que ens trobàvem i més d'un cop havíem comentat "quan siguem grans..". L'estiu del 2005 en Jose se les va mirar una miqueta més d'aprop però els elevats preus dels lloguers ens vam portar a disfrutar de les vacances d'estiu a Pineda. A primers de setembre vam veure l'auto d'uns amics i vaig dir "jo en vull una". I tal dit tal fet, l'endemà va començar la recerca de la nostra autocaravana que va durar exactament una setmana. Set dies més tard ja la teníem encarregada. Va ser l'única que vam veure i el més important, era la que s'ajustava a les nostres necessitats i a la nostra economia (factor important, "poderoso caballero es don dinero"). La "noia" es va fer esperar un mes, però des de llavors ens ha acompanyat a llocs encisadors, alegres, bellíssims... Gràcies a ella hem conegut a molta gent encantadora i fantàstica, i ara després d'un any, esperem seguir fent amics.