Paissatges del Ter, 18 i 19 de novembre (23 nov.2006)

Quan fa un any vam començar les nostres escapades de cap de setmana per les comarques catalanes, ens costava molt trobar un lloc que ens temptés. Desconeixíem totalment els fantàstics racons de la nostra geografia. Actualment, cada quilòmetre que recorrem ens presenta una nova proposta i ens costa molt no desviar-nos del camí.

Aquest cap de setmana el nostre destí es trobava a Osona, concretament a Montesquiu i a Manlleu i els diferents cartells que trobàvem a la carretera ens oferien idees per properes sortides (prenem bona nota).

Vam sortir el dissabte tranquil•lament, no teníem pressa ja que la visita al castell no començava fins a les 11. Vam arribar amb puntualitat anglesa però vam esperar una miqueta fins que el grup fos més nombrós: finalment vam ser una colla de ciclistes, un autocar del “Imserso” i nosaltres. La visita comença amb un audio-visual d’uns 20 minuts molt amè i entenedor de la història, dels seus habitants i del present del castell explicat pels seus “fantasmes”. La visita al castell és guiada i es poden veure les plantes baixa i primera, i disfrutar d’unes vistes esplèndides des de les seves terrasses. Les nenes van estar força atentes, l’Anna a les explicacions del guia i la Maria a les historietes del castell que li explicava la mama.

Quan vam sortir encara era d’hora per dinar i vam fer l’excursió senyalitzada L’obaga del castell: es tracta d’una excursió fàcil i agradable per camins i corriols de pendents suaus, tret d’una forta pujada al final del recorregut, senyalitzats amb fites destacades amb color taronja. El recorregut de 2,4 km és circular i en una hora aproximadament vam poder veure la riera de Montesquiu, la font Codineta i uns bons exemplars de roure, a més de disfrutar de l’esplèndida tardor. La tardor va ser l’excusa per iniciar el joc de les preguntes i per fer repàs de totes les cançons relacionades amb aquesta estació:

Sóc un bolet molt petitó,

em poso el barret quan ve la tardor.

Xim-ximini-xim m’agrada la pluja
Xim-ximini-xim m’agrada el sol.

Atret pels nostres cants i l’ambient festiu de la nostra excursió va aparèixer l’Orelles, un gos d’orelles molt grosses que ens va acompanyar més de la meitat d’excursió amb el so de la seva campana penjada al coll.

Amb tot això que el matí ja havia passat i s’acostava l’hora de dinar. Vam baixar a Montesquiu i vam anar cap a la Font d’en Nando, una zona d’esbarjo amb barbacoes, taules i una gran esplanada al costat del riu. També hi ha un parc infantil i després de dinar les nenes van jugar una bona estona mentre els pares preníem el cafè i fèiem el mandra.

Començava a refrescar i cap a les 5 vam recollir i ens vam dirigir cap al nostre següent destí: Manlleu. Va ser un breu trajecte i en poc més de 20 minuts ja ens trobàvem buscant el Museu Industrial del Ter-MIT seguint les recomanacions d’algun “forero” del Totcàmping.cat i de l’oficina de Turisme de Manlleu. El MIT es troba al passeig del Ter, just a la vorera del riu i està situat a l’antiga fabrica Sanglas. La seva visita la vàrem deixar per diumenge i vam decidir anar a berenar, teníem gana!! Vam acostar-nos al casc antic, a l’església, a la plaça de l’Ajuntament i caminant pels carrerons vam trobar una granja i ens vam deixar temptar per una xocolata calentona. Ja començava a fer fresca i sobretot humitat així que vam tornar a l’auto a veure una estoneta la tele per després sopar i dormir.

El diumenge es va llevar amb una boira espessa però poc a poc es va anar aixecant el dia i a les 10, quan nosaltres vam sortir de l’auto, feia un sol radiant. Abans de creuar el carrer per anar cap el MIT, vam esmorzar i recollir una miqueta l’auto. El MIT forma part del sistema del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, una xarxa museística estesa per tot el país que vetlla per la conservació, el coneixement i la difusió del patrimoni industrial català. La nostra visita va ser un recorregut pel testimoni de la vitalitat industrial del Ter mitjà, protagonista de la industrialització en dos dels sectors productius més representatius: el tèxtil i les construccions mecàniques.

Per completar aquesta visita al museu, vam iniciar la ruta que uneix el MIT amb el meandre de l’Esquerda. El recorregut total és de 7 km dels que nosaltres en vam fer aproximadament la meitat. Durant el nostre passeig vam poder contemplar la vegetació de ribera i la fauna característica del riu, a més de diferent ginys hidràulics i fabriques tèxtils. L’inici de la ruta es troba al MIT i des d’allà, pel passeig del Ter, ens vam dirigir a Can Llanes, un conjunt fabril que es va construir el 1844 i que encara manté activitat industrial, però no del sector tèxtil. Seguint les indicacions del folletó, vam voltar can Llanes i després de passar per l’urbanització del Vicenç vam arribar a la masia del mateix nom. Allà vam veure un munt de vaques i des d’allà a dalt vam poder observar el pla de la Devesa i Manlleu al fons. Vam tornar a baixar cap a la vorera del riu per arribar a la resclosa de Can Puntí, una presa de forma corbada que desviava aigua per les turbines de les fàbriques Puntí i Rifà.
Deixant enrera la resclosa ens vam endinsar al meandre del Gelabert que fins als anys 90 va ser l’abocador municipal. L’any 2004 es van replantar milers d’arbres per aconseguir el que ara tenim: un dels boscos de ribera més extensos i diversos de la conca del Ter. El camí encara seguia un tros més, però nosaltres vam desfer les nostres passes per tornar a l’auto: ja començàvem a tenir gana.

Poc abans de les 2 ja érem de tornada i vam decidir dinar a la zona de pícnic que teníem al passeig. Vam aparcar l’auto just al costat, vam parar la taula i allà vam dinar. Quan vam acabar les nenes van jugar una estoneta mentre nosaltres aprofitàvem aquell solet tan calentó. Per acabar el dia i treure’ns la mandra de sobre vam acostar-nos un parc infantil i fins i tot jo em vaig tirar pel tobogan! I aquí vam posar el punt final a un altre cap de setmana. On anirem el proper??