Després del llarg parèntesi de les festes nadalenques, ens hem tornat a posar a la carretera per conèixer nous llocs de la geografia catalana. Els caps de setmana ens permeten acostar-nos a indrets que ens ofereixen festes i visites culturals força interessants. I com l’any passat, hem inaugurat el 2007 repetint lloc: Puig-Reig. Vam decidir sortir de Sabadell el dissabte a les 9 (amb dubtosa puntualitat) i una bona estona abans de les 11 ja érem a la colònia Vidal de Puig-Reig. 
Allà vam aprofitar per esmorzar una mica i a les 11 ja estàvem preparats per la visita guiada que començava amb un vídeo al antic cinema-teatre de la colònia. Seguidament vam iniciar un itinerari que ens va permetre visitar els serveis de la colònia obrera, l’habitatge, l’escola, la biblioteca, la peixateria, el safareig, les dutxes, la sucursal de caixa Manresa i una exposició permanent que ens explica el dia a dia dels homes i les dones que treballaven a la fàbrica. També vam accedir als serveis del conjunt industrial on vam poder veure els elements bàsics de l’aprofitament del aigua com a font d’energia, - resclosa, canal, turbines- la màquina de vapor i la maquinària tèxtil més significativa del procés de transformació del cotó - obridora, continues de filar, telers de garrot...
El nostre guia havia passat la seva infantesa i joventut a una altra colònia molt propera a can Vidal i coneixia de primera ma la vida a les colònies: combinava les explicacions generals amb les seves pròpies vivències transportant-nos a uns quants anys enrera, quan no hi havia televisions ni cotxes i a les cases treballaven tan grans com petits.
La colònia es convertia en una petita ciutat i l’amo procurava que la seva ma d’obra estigués sempre a ple rendiment, oferint els serveis i entreteniments necessaris per obtenir un bon benefici. Quan vam acabar la visita encara era una mica d’hora per dinar, així que vam aprofitar el bon solet que feia per seure en un banc i fer el vermutillo mentre els nens jugaven al parc. Després de dinar i fer el mandra una bona estona vam aixecar el campament i vam dirigir-nos cap el nostre següent destí: el poble de Puig-Reig. El diumenge es celebrava la Corrida i nosaltres no ens la volíem perdre, així que vam aparcar les autos just al costat del “meollo” de la festa. Vam fer un volt pel poble i com no podia ser d’altra manera, vam comprar una super-coca per berenar, ja som veteranos i sabem que s’ha de fer. Tot i ser el mes de gener, el fred respectava força i encara vam poder estar una estona al parc infantil. Després vam anar cap a les autos, els peques a una i els ganàpies a l’altra. Vam sopar i després una agradable sobretaula abans de retirar-nos a descansar.
El nostre guia havia passat la seva infantesa i joventut a una altra colònia molt propera a can Vidal i coneixia de primera ma la vida a les colònies: combinava les explicacions generals amb les seves pròpies vivències transportant-nos a uns quants anys enrera, quan no hi havia televisions ni cotxes i a les cases treballaven tan grans com petits.
La colònia es convertia en una petita ciutat i l’amo procurava que la seva ma d’obra estigués sempre a ple rendiment, oferint els serveis i entreteniments necessaris per obtenir un bon benefici. Quan vam acabar la visita encara era una mica d’hora per dinar, així que vam aprofitar el bon solet que feia per seure en un banc i fer el vermutillo mentre els nens jugaven al parc. Després de dinar i fer el mandra una bona estona vam aixecar el campament i vam dirigir-nos cap el nostre següent destí: el poble de Puig-Reig. El diumenge es celebrava la Corrida i nosaltres no ens la volíem perdre, així que vam aparcar les autos just al costat del “meollo” de la festa. Vam fer un volt pel poble i com no podia ser d’altra manera, vam comprar una super-coca per berenar, ja som veteranos i sabem que s’ha de fer. Tot i ser el mes de gener, el fred respectava força i encara vam poder estar una estona al parc infantil. Després vam anar cap a les autos, els peques a una i els ganàpies a l’altra. Vam sopar i després una agradable sobretaula abans de retirar-nos a descansar.
El diumenge va començar a les 6 amb el primer coet. A les 7 i a les 8 n’hi va haver més i a les 9 la traca final que ens anunciava l’inici de l’esmorzar popular: pa, botifarres i porrons de vi per tots els que ens vam acostar a Puig-Reig a celebrar la festa de la Corrida.Durant molts anys la festa va anar acompanyada de la matança del porc, però actualment a la plaça es pot veure com s’el.laboren botifarres, bulls, bisbes i fuets, llonganisses i llardons. La Corrida, com festa lligada a sant Antoni Abad, també té una cercavila on trobem presents carros guarnits o rememorant les antigues feines de pagès encapçalats pel banderer portant l’estándar. Els hereus i les pubilles, els gegants i una bona colla de burrets acompanyats per cavalls i mules recorren els carrers de Puig-Reig.
Mentrestant a la plaça, podíem veure oficis tradicionals: un cisteller en feia de tota mena i els avis del poble ensenyaven als menuts com es feien les cordes.
Amb tot això ja s’acostava l’hora de dinar, però m’estalviaré els detalls del festival gastronòmic que va ser el matí, i diré que els grans ens el vam saltar i vam passar directament al berenar.
A la tarda es celebrava la Corrida pròpiament dita, i ens vam dirigir al circuit on es celebraven les diferents curses. Vam arribar d’hora i vam poder situar-nos al turonet que ens permetia veure tot el circuit. Durant una bona estona vam riure amb les curses de burrets: alguns no estaven d’acord amb la seva muntura i d’altres preferient buscar algun circuit alternatiu a l’oficial: divertíssim.
I amb molta peneta, vam decidir posar punt i final al cap de setmana, però això si, pensant en el següent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada