Després d'un llarg parèntesi sense fer ruta amb l'autocaravana, ens venia molt de gust fer aquesta escapadeta. Quan ens vam començar a plantejar la sortida, teníem clar que seria a França i com en d'altres ocasions, la guia Rutas por el Sur de Francia de El Pais-Aguilar i algunes webs amb informació en castellà ens van ajudar a decidir: el departament de Le Tarn centraria el viatge.
31 d'octubre,
Vam sortir de Sabadell, com quasi sempre, més tard del previst, però com que estàvem de vacances, no hi havia pressa. Abans de creuar la frontera vam parar a omplir de benzina i vam aprofitar per sopar. La primera intenció era anar a dormir a Carcassone, però al sortir tard i com que feia molt d’aire vam decidir parar a Port-Leucate.
1 de novembre,
La nit va ser força ventada i l’endemà ens vam llevar amb una desagradable sorpresa: l’aire ens havia arrencat l’antena i només estava subjecta a l’auto pel cable !!. Per evitar mals majors i poder seguir el viatge, vam decidir “cortar por lo sano”; vam tallar el cable i vam tapar el forat per evitar que entrés aigua. Després d’esmorzar vam prosseguir el viatge i vam anar cap a la Gouffre Geant de Cabrespine, una gran sima de 220 metres de profunditat que es pot contemplar des de les balcons du diable.
Quan vam sortir de la visita encara era aviar per dinar i vam decidir anar cap al nostre següent destí. En comptes de desfer el camí per tornar a la carretera principal, ens vam atrevir a creuar els contraforts de la Montagne Noire.. Durant el primer tros, la carretera era força estreta, i fins i tot en algun moment vam pensar que l’autocaravana potser no passaria quan creuàvem els pobles. El viatge va ser lent però vam quedar meravellats de la varietat de colors ens oferia la tardor en aquells boscos de castanyers: grocs, verds, marrons, vermells...
Vam arribar a Castres a l’hora de dinar. Ho vam fer i vam posposar la visita a la ciutat per després. Abans d’iniciar una escapada procurem tenir una mica d’informació: algun mapa, visites, llocs de pernocta...; portem la “nostra pròpia guia”. I sort en vam tenir; a França l’1 de novembre és festiu i tot estava tancat, fins i tot l’oficina de Turisme. Ens vam haver de conformar amb passejar per Castres seguint l’itinerari històric que havíem imprès per internet.
De camí cap a Albi vam desviar-nos del camí per anar a Lautrec. Mentre passejàvem tranquil·lament per aquesta ciutat medieval fins arribar al molí, vam aprofitar per berenar.
El dia ja començava a decaure i els últims raigs de sol ens van acompanyar fins a Albi. Després d'algunes voltes vam trobar l'àrea de serveis per autocaravanes, però no vam aconseguir veure la zona de pernocta ni tampoc cap autocaravana que estigués preparada per fer-ho. Així que vam fer un canvi en l'ordre de visites i vam fer els 25 km que ens separaven de Cordes-sur-Ciel. Vam arribar negra nit i vam anar cap a un aparcament on hi havia una altra autocaravana. Mentre preparava el sopar, el Jose va anar a inspeccionar el terreny i va trobar l'àrea una miqueta més avall d'on estàvem aparcats.
2 de novembre,
L'endemà es va llevar força gris i amb una boira espessa. Per sort no plovia i després d'esmorzar, vam començar a pujar pels carrers costeruts de Cordes. Durant el nostre ascens vam travessar algunes portes fortificades, vam observar les cases medievals amb entramats de fusta i vam contemplar els magnífics palaus gòtics. La baixada va ser més lleugera i després de comprar algun formatge, vam anar cap a l'auto per dirigir-nos cap a Albi.
Amb la llum del dia tot es veu més fàcil i no vam tenir cap problema per trobar l'aparcament d'autocaravanes, just a sota de la catedral. L'espai reservat per les autos estava ple, però a l'arribar a l'hora de dinar, no vam tenir cap problema per estacionar a la zona de cotxes. Després de dinar, vam començar la visita. Vam pujar cap a la Cathedrale de Sainte-Cécile; si el seu aspecte exterior és imponent i sobri, l'interior sorprèn per la seva amplitud i infinitat de colors que decoren l'espaiosa nau. Just al costat de la catedral hi ha el Palais de Berbie, on es troba el Musée Toulouse-Lautrec i l'oficina de turisme, punt de partida dels circuits que permeten descobrir la ciutat: vam passejar per la vorera del riu Tarn i pels carrers del Vieil Alby, tot menjant un crep.
Abans de deixar Albi, vam anar cap a l'àrea de serveis per buidar aigües però no ens va ser possible agafar-ne de neta.
Per sopar i dormir ens vam dirigir al nostre següent destí, Gaillac, on hi ha una àrea de serveis.
3 de novembre,
L'ambient fred i gris no ens volia deixar, i abans de començar la visita a Gaillac vam comprovar que no hi havia perill que entrés aigua pel forat de l'antena. Durant la nostra passejada pels carrers de Gaillac, una pluja fineta ens va acompanyar ; el poble, molt unit a les vinyes i el vi, es troba situat en un meandre del riu Tarn i penjant sobre el riu hi ha l'Abadia de Saint Michel, on es pot visitar el seu museu i la casa del vi.
La carretera entre Gaillac i Lisle-sur-Tarn transcorre entre uns plataners majestuosos i just a l'entrada de Lisle es troba la zona d'esbarjo de Bellevue: un parc amb zona de pícnic, llac, parc infantil i àrea de serveis per autocaravanes. Vam buidar i agafar aigua i mentre ho fèiem vaig aprofitar per anar preparant el dinar.
Vam aparcar l'autocaravana al costat de les taules de pícnic, i tot i que el temps no ens va permetre gaudir del lloc, mentre dinàvem vèiem el fantàstic espectacle de la tardor. A l'aparcament del poble vam coincidir amb una autocaravana coneguda, en Josep de Sant Quirze i després de comentar la sortida i desitjar-nos bon viatge, vam començar el passeig. Lisle-sur-Tarn és un poble medieval que destaca per la seva plaça porxada i l'església de Notre-Dame de la Jonquière; pels seus carrers es poden veure cases d'entramat i “pountets” que travessen els carrers a l'alçada del primer pis.
Seguint el fulletó que vam agafat a l'oficina de turisme de Gaillac, vam anar a Salvagnac, gens descatable segons el nostre criteri. Així que vam agafar carretera i manta cap a Puycelsi, enfilat sobre una roca i dominant el bosc de Grésigne i la vall de la Vère. Vam vorejar els seus 800 metres de muralla i passejar pels carrers de velles cases d'entramat.
Tot i que no era tard, quan vam deixar Puycelsi es començava a fer de nit. Vam decidir visitar un darrer poble, així que ens vam dirigir cap a Castelnau-de-Montmiral, poble medieval situat també sobre una roca. Vam aparcar l'autocaravana al mirador i vam dirigir-nos cap a la plaça porxada; allà ens vam deixar temptar per unes pastes boníssimes per berenar. Quan vam tornar a l'auto, ja era negra nit i sort en van tenir de la llanterna que portàvem per il·luminar-nos el camí. Vam pensar que el lloc quedava massa solitari i vam decidir baixar a Gaillac a passar la segona nit.
4 de novembre,
Abans de deixar definitivament el departament del Tarn ens vam acostar un altre cop al poblet de Lisle-sur-Tarn, per veure el mercat a la seva plaça porxada i vam aprofitar per comprar pans i coca ben bons. Ens vam adonar que un pneumàtic estava força baix i vam acabar d'inflar-lo a una benzinera propera. Possiblement estaria punxat, però vam anar controlant-lo durant la resta de viatge i vam arribar a Sabadell sense més problema.
Vam agafar camí cap a Tolousse i després direcció Foix. Una mica abans d'arribar-hi vam desviar-nos per anar a Le Mas-d'Azil, i tot i no haver massa quilometres, la carretera es va fer eterna. Un cop al poble, estàvem atents a tots els cartells buscant la gruta i per sorpresa, ens hi vam trobar a dins !!!. La carretera transcorre paral·lela al riu que va formar la gruta: espectacular.
No era massa tard, però vam decidir prendre'ns la tarda amb tranquil·litat; vam dirigir-nos a l'àrea de Vicdessos i aprofitant que hi ha connexió de llum, vam veure la tele una estoneta. Després, a sopar i a dormir per recuperar energia per l'últim dia de vacances.
5 de novembre,
El matí es va llevar força tapadot i això feia que la sensació de fred a l'exterior fos acusada; dins de l'auto estàvem força calentons.
Sovint a les nostres escapades hi ha llocs “de pas” i molts cops són pobles que mereixen una visita. Aquest és el cas de Ax-les-thermes. Així que els primers freds ens van convidar a passejar a passejar pels carrers fumejants d'aquest poble termal. Vam aparcar l'auto al costat del riu i des d'allà vam fer una excursioneta seguint les fonts calentes i vam acabar amb els peus en remull a les bains dus ladres. A mida que avançava el matí, el dia s'anava aixecant i els núvols de primera hora van deixar pas a un sol esplèndit. Vam pensar d'aprofitar aquell bon temps i pujar a Puymorens per veure i tocar neu, però no vam tenir en compte que a França les benzineres tanquen al migdia i anàvem justos per pujar al port de muntanya, així que finalment vam anar pel túnel (opció cara i gens bonica). Vam creuar la frontera i vam parar a dinar a Puigcerdà.
A mitja tarda vam arribar a casa sense cap més contratemps i amb piles carregades per afrontar una setmaneta de treball una mica més curta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada