Vacances 2007: Normandia i París (2a.setmana: 29 de juliol-4 d'agost)

Diumenge, 29 de juliol
Allò nostre era mala sort, ens calia un bon dia per passejar pel palau i els jardins de Versailles i el matí no es podia presentar pitjor: feia fred i uns núvols grisos amenaçaven amb descarregar. Així que ens vam posar les jaquetes, els canguritos i vam agafar els paraigües. Poc després de les 9 del matí ja estàvem fent cua per les entrades: vam agafar el passeport (25 eur) que ens permetia visitar la capella, les dependències del rei i la reina, els apartaments del Dofí i les filles de Lluis XV, el gran Trianon, el Domaine de Marie-Antoinette, a més de passejar pels jardins i veure l'espectacle de les fonts. Així que teníem molta feina i de seguida ja visitàvem la capella amb les nostres audio-guies. La visita a les primeres estances la vam poder fer tranquil·lament, però a mida que avançava el matí, els grups i els particulars vam inundar les sales. En alguns moments es feia difícil gaudir de les dependències i en d'altres ocasions, aprofitàvem les explicacions dels guies. L'Anna i la Maria s'ho van passar pipa amb tant de luxe, imaginant a totes aquelles princeses i reines que penjaven als quadres de les parets amb vestits elegantíssims.
Quan vam sortir plovia a bots i barrals, així que tapats amb els paraigües i els cangurs vam agafar el carrilet que ens portaria a les possessions de Maria Antonieta: el petit Trianon (pavelló de caça) i els seus extensos jardins van ser regal de noces de Lluis XVI i la reina va fer construir al voltant del llac diverses casetes a imitació a les granges del Pais de Caux (Alta Normandia). La pluja era intermitent, però això no va deslluir la visita ni ens va fer desistir fotografies.
Havíem preparat entrepans i portàvem galetes per aprofitar al màxim la visita, i mentre passejàvem per l'Aldea de la Reina, les noies van començar a menjar. Quan vam sortir del Domaine, vam agafar novament el carrilet per anar al Grand Trianon i un cop allà vam començar a treure capes: feia un sol radiant.
Vam passejar pels jardins mirant les fonts i fent temps mentre esperàvem que arribés l'hora de les Grandes Eaux Musicales de Versailles. Al final la pluja i el vent van deslluir una mica l'espectacle de les fonts, i a les 6 de la tarda, després de la visita els apartaments de les filles de Lluis XV, vam sortir del Chateau de Versailles.
Creuant la plaça vam arribar a “caseta” i vam prendre un got de llet amb cola-cao ben calentó que ens va recuperar del dia tant passat per aigua. Darrera nostre hi havia aparcada una autocaravana catalana i vam compartir una estoneta comentant les nostres vacances.
L'endemà havíem de passar-lo al Parc Asterix, així que vam posar rumb a la nostra següent parada. Aquest cop el nostre “GPS” va fallar, més per desconeixement d'on havíem d'anar que per orientació. Però vam arribar a lloc. Vam accedir als aparcaments del parc, però com ja sabíem, no estava permès pernoctar. Vam seguir a una altra autocaravana fins a Plailly (autopista A1 sortida 7), on vam passar la nit amb més autos franceses i italianes.

Dilluns, 30 de juliol
Vam ser els últims de marxar de Plailly; vam desfer el camí fins arribar a l'autopista i ens hi vam incorporar en direcció Lille. La següent sortida té accés directe al Parc Asterix i en poc més de 10 minuts ja erem al pàrquing (6 eur.). Vam carregar les motxilles amb aigua i menjar i vam anar cap a l'entrada (35eur/adult i 25eur/nens). Vam accedir al parc pel carrer de les botigues i vam decidir deixar les compres per la sortida. Tota la família vam pujar al Carrousel de César i després vam anar a fer cua per Les Espions (els espies), un trenet elevat. L'Anna i el Jose, una mica més decidits, es van animar a pujar a les atraccions d'aigua i algunes muntanyes russes: Le Grand Splatch, el Menhir Express i la Trace du Hourra. Les cues per pujar-hi eren de més de mitja hora i amb la Maria vam anar a trobar atraccions més per nosaltres: l'Epidemais Criosières (passeig el vaixell pel poblat) i les Petits Chars Tamponneurs (autos de xoc). Vam entrar al poblat i allà vam poder veure i fotografiar els personatges d'Asterix: l'Obelix, en Panoramix, la Farbalà, en Abraracurcix... Durant una estona vam gaudir de representacions al carrer i després vam anar al Théâtre du Barde per veure l'espectacle, que tot i ser en francès, vam entendre i vam riure força.
A la tarda vam seguir pujant a atraccions: carrussels, tobogans d'aigua, cadires voladores, recorreguts amb barca, cassoles que giren...; l'Anna s'ho va passar pipa pujant a noves atraccions i la Maria es va començar a atrevir. També vam anar a veure l'espectacle dels dofins i per passar-nos una mica la calor ens vam menjar un gelat.
Per acabar el nostre dia al parc vam córrer per fer-nos la foto amb l'Asterix i l'Obelix, però només vam trobar l'Obelix; però tant és, haurem de tornar per fer-nos la “foto familiar”.
I de camí a la sortida, la paradeta que havíem promès a l'entrada: ens vam emportar un record, una motxilla i una bossa que ens serviran per l'escola.
No vam marxar molt tard, havíem de creuar París per anar al càmping Bois de Boulogne. Sense GPS, sense el mapa de l’Ile-de-Paris..., com ens en vam sortir ?? Doncs força ben parats: vam agafar totes les rondes i perifèriques correctament i de seguida vam trobar la indicació del càmping. L’entrada al càmping es va fer llarga (hi havia força gent), però amb una dutxa i un bon soparet ens vam refer del dia esgotador i emocionant.

Dimarts, 31 de juliol
Començava la nostra visita a París. Cap a les 10 del matí vam agafar l’autobús que ens havia de deixar a la Porte Maillot i des d’allà vam caminar fins a l’Arc de Triomphe. Portàvem un mapa de la ciutat i ens va semblar que des d’allà podíem anar a peu fins a la Tour Eiffel i un quart d’hora més tard ja hi érem. Vam veure que hi havia unes cues per pujar a peu i unes altre per pujar amb ascensor i jo que pateixo amb les alçades, vaig preferir pujar a peu que passar una mala estona dins d’aquella caixa. Mentre esperàvem el nostre torn per pujar, les nenes i jo ens vam escapar al Jardin du Champ de Mars per poder fer una foto de la Tour amb una mica de perspectiva. Vam pujar fins el primer pis d’aquella construcció de ferro i des d’adalt vam poder veure la silueta d’alguns edificis característics de la ciutat. El Jose es va atrevir a pujar al segon pis, però a mi ja em va semblar que era prou amunt i em vaig quedar contemplant la vista.
Ens vam adonar que força llocs que volíem visitar estaven al voltant del Sena i que podia estar bé aprofitar les parades del Batobus pels nostres desplaçaments. Així que vam baixar al riu i a la parada de la Tour Eiffel vam agafar el Batobus; la següent havia de ser Notre-Dame. Ja teníem gana i aprofitant que hi havia una oficina de turisme, vam preguntar on podíem trobar un McDonalds: no volíem perdre temps i tampoc volíem complicar-nos massa el dinar amb les nenes. La noia ens va indicar que al barri llatí en trobaríem un; perfecte, vam aprofitar per passejar-hi mentre el buscàvem i després, quan tornàvem a Notre-Dame.
No vam pujar a Notre-Dame (ens queda pendent), la cua era de més de dues hores i vam decidir només entrar-hi i signar al llibre de visites (la Maria hi va fer fins i tot un dibuix). Mentre anàvem cap a l’Hotel de Ville per tornar a agafar el Batobus, ens va sorprendre la platja de sorra amb gandules i para-sols que hi havia a la vorera del Sena. Allà es barrejàvem turistes encuriosits i famílies carregades amb tovalloles, pales i galledes preparades per gaudir d’un dia de platja. La següent parada va ser la plaça de la Concòrdia i des d’allà passejant pels carrers de l’Opéra, vam arribar a la selecta plaça de la Vendôme. Vam creuar la Rue de Rivoli i vam accedir al Jardin des Tuileries on les nenes van jugar una estoneta al parc infantil mentre els pares descansàvem una miqueta. Amb les piles una mica carregades vam dirigir-nos cap al Louvre, per xafardejar i tornar a agafar el Batobus per fer una darrera volta pel Sena.
Per tornar cap al càmping, primer vam agafar el metro que ens deixava a la Porte Maillot on vam agafar el bus. Havia estat un dia esgotador, així que després d’una dutxa i el sopar, vam anar a reposar energia pel nostre segon dia a París.

Dimecres, 1 d’agost
Ens vam llevar i esmorzar, i com el dia anterior, a les 10 ja agafàvem l’autobús. Quan vam ser a la Porte Maillot vam anar a agafar el metro cap a Montmartre. Vam baixar a la parada d’Anvers i vam enfilar el carrer que portava als peus de la basílica del Sacre-Coeur. A la plaça vam fer-nos fotos i vam prometre a les nenes que quan baixéssim, jugarien una estona al parc infantil. Vam pujar les escales i vam visitar la basílica. Quan vam sortir, vam passejar pels carrers de Montmartre i vam anar place du Tertre molt concorreguda per turistes i artistes. Vam baixar per un carrer de dubtosa reputació i després de passar una estoneta a la plaça i comprar uns entrepans per dinar, vam dirigir-nos cap a la estació de metro de Abesses (modernista). Per acabar la nostra visita al barri bohemi, vam agafar el boulevard de Clichy per arribar al Moulin Rouge.
La tarda l'havíem de dedicar al Louvre, així que vam agafar el metro fins a la parada del museu. Per accedir, no cal sortir al carrer, a través d'unes galeries comercials subterrànies s'arriba a la punta de la piràmide invertida i des d'allà es pot entrar al hall de venda d'entrades(hall Napoleon) i al guarda-roba (gratuït). Amb l'entrada a la ma i el fulletó informatiu, ja podíem accedir a una de les tres ales de visita. No som experts en art, així que ens vam deixar aconsellar per les guies de viatge que portàvem i vam recórrer el museu buscant aquelles obres més significatives. Com a més destacables mencionarem algunes escultures i pintures: Venus de Milo, Victoria de Samotràcia, La Gioconda (imprescindible), La balsa de la medusa... També vàrem fer un breu recorregut pels apartaments de Napoleó III.
Després de més de dues hores caminant pel museu, els peus ens bullien, així que vam posar els peus en remull a les fonts de la plaça de Louvre.
La tarda a París era sufocant i després de refrescar-nos una mica vam emprendre de nou la ruta. Vam accedir al Jardin des Tuileries travessant l'Arc de Triomphe du Carroussel, i vam arribar, com el dia anterior, a la place de la Concòrdia. Des d'allà la vista dels Champs-Elyses i l'Arc de Triomf és impressionant. Vam pujar per l'ombra del passeig fins arribar a la parada de metro de Champs Elyses-Clemenceau on mirant a la nostra esquerra hi havia una vista magnífica de l'Hotel des Invalides; allà vam donar per finalitzada la nostra visita a París. Vam agafar el metro cap a la Porte Maillot i allà, l'autobús cap al càmping.
Vam fer-nos una dutxeta i després de sopar a la parcel·la vam fer una sobretaula familiar: els grans descansàvem una mica mentre les nenes ens feien una actuació musical (encara els quedava una mica de corda).

Dijous, 2 d'agost
Tot i que inicialment la nostra idea era passar tres dies a París, vam pensar que ja havíem visitat el que teníem previst. Així que aprofitant la possibilitat que ens oferia el càmping de modificar la nostra reserva, vam demanar de marxar un dia abans; el dijous al matí teníem la nova factura i l'abonament del dia que no passàvem al càmping. El dijous va ser un dia de transició i com passa aquests dies, tocava fer quilòmetres, mirar alguna pel·lícula i escoltar molta música.
Vam fer el camí de baixada xino-xano i a l'hora de sopar vam trucar als Mateu-Soley per comentar-los que ja érem a prop de Carcassonne. Va quedar de trucar-nos l'endemà al matí i trobar-nos per passar el darrer dia de vacances junts. Després de més de 700 quilòmetres, les nenes ja dormien i els pares ja ens mereixien un descans; encara que vam passar al dia asseguts, tantes hores de viatge ens havien deixat esgotats. La nostra pernocta va ser a l'àrea de la cité.


Divendres, 3 d'agost
Després de quasi dues setmanes de ruta i amb un on grapat de quilòmetres recorreguts, el darrer dia de viatge havia de ser tranquilet. Els Mateu-Soley havien llogat una caseta prop de Carcassonne i vam trobar-nos amb ells; vam dirigir-nos cap a la zona del Llac de Cavayère i allà tant grans com petits vam remullar-nos. Després del matí de “platja”, vam agafar la taula i les cadires i sota una ombra vam dinar. Quan vam acabar del nostre pic-nic, els petits van córrer una estona pel parc mentre els grans fèiem la sobretaula.
A mitja tarda vam recollir i vam dirigir-nos cap a Trèbes. Vam anar cap el Canal du Midi i vam descobrir un bon lloc per pernoctar amb l'auto. Els menuts van aprofitar per berenar, ja havien cremat el dinar feia estona, i mentre ho feien vam passejar per la vora del canal fins arribar a una de les seves escluses.
Ja cap el vespre, vam agafar una carretereta per arribar al poblet on els amics havien passat la setmana. La carretera de doble sentit però amb espai per un sol vehicle, no era molt més ample que els carrers del poble, així que vam deixar l'auto a l'entrada. Vam veure la fabulosa casa que havien llogat i vam sopar a la fresca del pati. Una mica més tard, vam acomiadar-nos dels nostres amics i vam marxar cap a Carcassonne per passar la nostra última nit de les vacances. Aquest cop, la pernocta va ser al pàrquing-esplanada de l'entrada de Carcassonne.


Dissabte, 4 d'agost
El viatge estava arribant a la seva fi, vam deixar Carcassone posant rumb cap a la frontera. Abans però, vam parar al súper a Trèbes per comprar algun producte francès i vam aprofitar per posar-nos guapos i esmorzar. Aquell cap de setmana era d'inici de vacances a França i vam trobar força trànsit per arribar a la costa, els cartells que anàvem trobant ens indicaven de les hores de caravana fins a la frontera; un curt recorregut que es va fer etern !!. A mitja tarda vam arribar a Pineda, on vam descarregar molta roba bruta, un grapadet de neta, menjar, souvenirs i sobretot, un munt de vivències i records que hem intentat resumir en aquest relat.