Després del parèntesi de la temporada estival, el Trio Marcelino torna a posar-se en marxa. Aquest cop no ha faltat cap dels seus integrants: Cala (Cala, Sílvia, Ona i Pau), Joaqui-JJV (Jose, Joaqui i Víctor) i Monrib2123 (Jose, Montse, Anna i Maria). El destí d'aquest cap de setmana era el Ripollès i més concretament, Ripoll i la Vall de Camprodon. Així que divendres a les 8 del vespre ens vam posar en marxa; ens vam trobar a l'àrea del Vallès i cap a Ripoll tot xino-xano Un cop allà i seguint les indicacions dels Mossos d'Esquadra vam anar a parar al pàrquing on havíem de dormir. Vam aparcar i després de petar la xerrada 10 minuts, vam anar a sopar i a dormir.
Com ja és habitual, em vaig llevar a les 8 i vaig anar a fer un volt, però aquest cop portava companyia: l'Anna. Vam passejar pels carrers del poble, ens vam acostar al Monestir i de tornada vam comprar esmorzar: coca i croissants. Quan vam arribar a les autos ja es començava a veure una mica de vida i poc a poc es van anar llevant tots. Després tots junts vam anar a visitar Ripoll. Vam deixar el parquing tot creuant el riu Freser i caminant pel passeig de la Farga Catalana que pren el nom de l’antiga farga que es troba en aquest carrer. La farga no es pot visitar, però des de fora es pot observar a través de les grans finestres. Vam seguir i vam trobar-nos amb el mercat: parades de fruites i verdura, de roba, de ferreteria... es barrejaven pels carrers del casc antic. Vam deixar les compres per una miqueta més tard i ens vam dirigir al monestir. Quan vam arribar hi havia un funeral així que vam iniciar la visita pel claustre deixant l’església pel final. Vam poder gaudir del silenci del claustre (amb la música de fons dels nostres nens, jeje...) i a l’església vam veure les tombes d’en Guifré el Pelós i d’en Ramon Berenguer. Com a conseqüència d’un terratrèmol i un incendi durant els segles XV i XIX respectivament, el temple que vam visitar és la reconstrucció que es va fer cap a les darreries del segle XIX. Sortosament, d’aquests sinistres se’n va salvar la portalada que és considerada una joia del romànic. De tornada a les autos vam aprofitar per fer alguna adquisició al mercat: fruita i verdura, mitjons...
Vam desplegar el campament i ens vam dirigir a la nostra següent parada: Sant Joan de les Abadesses. Hi vam arribar al migdia i vam aparcar les autos prop del monestir, ajornant la seva visita per després de dinar. Aquest cop la sobretaula la vam fer a ca els Cala que ens van convidar a pastís (gana no en passem, jeje..). A les 4 ens vam dirigir al monestir per fer la seva visita: vam veure el claustre, l’església i el museu. El dia de moment havia estat cultural i ara tocava estirar una mica les cames. Vam fer uns entrepans per berenar i el sherpa Jose ens va portar d’excursió pels rodals de Sant Joan. Es tracta d’una ruta circular que parteix d’un antic molí que hi ha prop del monestir i que torna al mateix lloc després de poc més de 3 km. La primera part del recorregut la vam fer xino-xano, tot buscant bolets i de bons no en vam trobar (no som "caçadors de bolets”). Quan vam veure que encara quedava una estoneta i que s’anava fent de nit,vam alleugerir el pas.
Ara ja començàvem a estar una mica cansats i s’acostava l’hora de sopar així que tranquil•lament vam començar a anar cap a Camprodon, on havíem de passar la nit. Ens vam dirigir al parquing de Mas Ventós i vam compartir la nit amb un bon grapat d’utocaravanes; vam estar xerrant una estona amb una família de Barberà mentre la família Joaqui-JJV agafava una mica d’aigua. A les 10 ens vam retirar tots a les autos, a sopar i a dormir.
Ara ja començàvem a estar una mica cansats i s’acostava l’hora de sopar així que tranquil•lament vam començar a anar cap a Camprodon, on havíem de passar la nit. Ens vam dirigir al parquing de Mas Ventós i vam compartir la nit amb un bon grapat d’utocaravanes; vam estar xerrant una estona amb una família de Barberà mentre la família Joaqui-JJV agafava una mica d’aigua. A les 10 ens vam retirar tots a les autos, a sopar i a dormir.
El diumenge al matí ens vam anar llevant tots poc a poc i cap a les 10 ja estàvem tots a punt per començar a visitar Camprodon (jo estava en baixa forma i em vaig incorporar al grup una mica més tard). L’aparcament estava just al costat del pont i de seguida ens hi vam plantar per creuar-lo. Des d’allà vam iniciar una visita pels carrers del poble i vam fer el turista, comprant bastons pels nens i embotits per tothom. Vam acabar el passeig jugant al riu, just al costat del pont.
Quan vam tornar a les autocaravanes encara era aviat per dinar així que ens vam acostar a Setcases, que estava de festa major. Just a l’entrada hi havia un aparcament i allà vam aparcar les autos en U i vam preparar el dinar. Vam treure alguna taula i cadires i a l’ombra vam dinar, primer els nens i després els grans. Mentre fèiem la sobretaula, els trabucaires ens van ensordir i els nens van jugar tranquil•lament.
Quan vam tornar a les autocaravanes encara era aviat per dinar així que ens vam acostar a Setcases, que estava de festa major. Just a l’entrada hi havia un aparcament i allà vam aparcar les autos en U i vam preparar el dinar. Vam treure alguna taula i cadires i a l’ombra vam dinar, primer els nens i després els grans. Mentre fèiem la sobretaula, els trabucaires ens van ensordir i els nens van jugar tranquil•lament.
El cap de setmana estava arribant a la seva fi i la família Cala ens ho va recordar començant a recollir. Aquest ha estat l’últim cap de setmana que marxen els primers, ara ja tenen l’auto al pàrking de Castellar. Els altres encara vam fer una volteta per Setcases, vam collir un rovelló (més aviat rovellonet) i vam tirar pedres al riu. El cap de setmana va arribar a la seva fi i després d’una llarga caravana, vam arribar a Sabadell just per anar a dormir.
RIPOLL La vila té uns orígens estretament vinculats amb el Comte Guifré el Pelós, qui segons una llegenda creà la senyera, i el monestir benedictí de Santa Maria, amb un important pes en la història de Catalunya, pel seu poder polític, religiós, econòmic i cultural. Però, la personalitat ripollesa s’ha forjat també amb el treball del ferro, la fabricació d’armes de foc, de tant prestigi arreu del món, les associacions, la incidència de les guerres, el modernisme, el ferrocarril... Aquests factors i d’altres, sorgits a l’època contemporània, romanen en la memòria col•lectiva de Ripoll, atès que n’han configurat la seva personalitat.
El nom de Ripoll (llegenda) S'explica que: Un any, ningú recorda quin era, en un dia de mercat, una pagesa portava polls per vendre a la vila i, camina que caminaràs, la càrrega anava pesant cada vegada més i a mig camí li pesava tant que no podia dur-la i va decidir fer-los caminar. Va deslligar-los de les potes i els posà a terra. Tots marxaven eixerits menys un de menut que sempre quedava enrera i la pagesa tocant-lo amb la canyeta que portava li deia: "Arri, poll", "arri, poll". Quan la dona feia el camí amb l'aviram va passar un home i li demanà: On aneu, mestressa? La pagesa, que era sorda com una perola, no va oir-lo i com que el poll petit tornava a quedar-se enrera, repetia "Arri, poll". L'home va entendre "a Ripoll" i atès que era foraster i no sabia que el poble no tingués nom, un dia que parlava amb uns companys que volien anar-hi, va dir que anava a Ripoll, i així varen aprendre el nom, l'ensenyaren a d'altres, aquests a uns altres i així s'escampà; vingueren generacions noves i el nom quedà definitiu. El qui va contar-ho, va dir-nos: "Per això veuràs que a l'escut d'aquesta Vila hi ha un gall".
SANT JOAN DE LES ABADESSES La història de la vila va íntimament lligada al monestir. Aquest fou fundat l'any 887 per Guifré el Pelós, que va posar la seva filla Emma al capdavant de la comunitat benedictina. Les abadesses van perdurar fins al 1017, any en què van ser expulsades per una butlla papal acusades de desordres, episodi històric que, temps a venir, faria néixer la llegenda del Comte Arnau. El Comte Arnau Autèntic exemple de senyor feudal, maltractava els seus vassalls, defraudava la soldada als mossos i seduïa les donzelles. Es diu que les escales que pugen al santuari de Mongrony, a Gombrèn, escavades a la roca, les va fer construir el Comte i després no va pagar el sou que havia promès als jornalers. També es diu que per una mina molt profunda que travessava les muntanyes, venia a veure a l'abadessa del monestir de Sant Joan, a qui va raptar una nit. Quan va morir, va ser condemnat a córrer sense parar amb el seu cavall de flames i la seva canilla de gossos per les muntanyes de la Serra Cavellera. Les nits de tempesta, voltat de clapits de gossos, esparvera els pagesos i la gent que es troba a la muntanya.
CAMPRODON El pont vell creua el riu Ter per un arc de pedra que antigament donava pas a la vil.la de Camprodon. Va ser construit a finals del segle XII i reconstruit al segle XIV. Camprodon es troba al centre de la vall del mateix nom i és un centre turístic important. Podem destacar les galetes i els embotits que podem comprar a qualsevol botiga del poble i especialment al carrer Valencia, autèntic carrer major del poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada